Grecs

Els brigadistes grecs van formar un contingent d'uns 400 a 600 voluntaris que es van unir a les Brigades Internacionals per lluitar contra el feixisme, un compromís especialment complex a causa de la situació política al seu propi país. L'agost de 1936, Grècia havia caigut sota la dictadura d'Ioannis Metaxàs, un règim de caràcter feixista que simpatitzava amb Franco i que va il·legalitzar el Partit Comunista Grec (KKE) i va prohibir per llei viatjar a Espanya per donar suport a la República. Com a conseqüència, la gran majoria dels voluntaris hel·lènics procedien de la diàspora: immigrants econòmics instal·lats als Estats Units, el Canadà, França o Bèlgica, així com una destacada delegació de comunistes i sindicalistes procedents de l'illa de Xipre. No obstant això, un grup molt actiu va aconseguir sortir directament de Grècia clandestinament: es tractava principalment de mariners del sindicat marítim que abandonaven els seus vaixells en ports com Marsella o Orà per creuar cap a Espanya, de vegades utilitzant disfresses o documentació falsa. El primer d'ells a arribar va ser el mariner Nikos Karagiannis, l'octubre de 1936, qui va ajudar a establir una base logística a València per rebre els futurs compatriotes. 

Militarment, els voluntaris grecs van estar repartits en diverses unitats, integrant-se inicialment al Batalló Dimitrov (de caràcter balcànic) i, posteriorment, formant la seva pròpia companyia, batejada com a Rigas Feraios (en honor al poeta i heroi de la independència grega) o també coneguda com a Batalló Nikos Zachariadis (el secretari general del KKE empresonat per la dictadura). Aquesta unitat va quedar enquadrada dins del Batalló Britànic de la XV Brigada Internacional. Els combatents grecs van participar en les batalles més dures i sagnants de la guerra, com la del Jarama, Brunete, Belchite i l'ofensiva de l'Ebre, patint un elevadíssim nombre de baixes. En el moment del comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona, a finals de 1938, se'ls va retre un homenatge especial on van participar els supervivents, molts d'ells ferits, acompanyats per tripulacions de vaixells mercants grecs que havien aconseguit trencar el bloqueig franquista per portar subministraments a la República. En acabar la guerra, la tragèdia dels brigadistes grecs es va allargar: no podien tornar a la Grècia de Metaxàs sense enfrontar-se a la presó, l'exili o l'execució. Molts van acabar en camps de concentració francesos o van emigrar definitivament, i un gran nombre d'ells es va acabar integrant a la Resistència antifeixista a Europa durant la Segona Guerra Mundial o combatent posteriorment a la Guerra Civil grega (1946-1949), motiu pel qual la seva memòria va ser silenciada durant dècades al seu país natal.