Estonians
A diferència d'altres contingents més massius, els voluntaris estonians que van lluitar a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola van conformar un col·lectiu reduït però d'una gran singularitat geopolítica. La recerca històrica moderna calcula que entre 150 i 200 estonians van viatjar a Espanya per defensar la Segona República. A causa de la seva fragmentació geogràfica i de la manca d'un bloc idiomàtic homogeni, no van formar cap unitat pròpia, sinó que es van dispersar de manera heterogènia per diferents batallons internacionals depenent de la seva procedència i dels idiomes que dominaven.
La procedència d'aquests combatents es dividia principalment en tres fronts molt diferents que van marcar el seu perfil ideològic. Un primer grup, el més petit, va sortir directament d'Estònia de manera clandestina, fugint del règim autoritari de Konstantin Päts, el qual s'havia sumat al Pacte de No-Intervenció i perseguia qualsevol mobilització d'esquerres. El segon grup estava format per comunistes estonians exiliats o residents a la Unió Soviètica, molts dels quals eren militars, intel·lectuals o quadres polítics enviats per Moscou com a especialistes, pilots, tanquistes o traductors. Finalment, el gruix més important el constituïen els emigrants de la diàspora: mariners, miners i obrers estonians que vivien a França, el Regne Unit, el Canadà o els Estats Units, i que es van allistar a través dels canals dels seus països d'acollida. Per aquesta raó, els estonians que parlaven alemany o rus van acabar integrats majoritàriament al Batalló Thälmann (XI Brigada), mentre que els procedents d'Amèrica del Nord van combatre al Batalló Lincoln o al Mackenzie-Papineau (XV Brigada).
El destí d'aquests brigadistes després de 1939 va ser majoritàriament tràgic i va quedar atrapat en els engranatges de la Segona Guerra Mundial i el totalitarisme. Mentre que alguns dels voluntaris de la diàspora occidental van poder tornar a Amèrica o unir-se a la Resistència francesa, aquells que van retornar a l'Estònia annexada per l'URSS el 1940, o que van tornar directament a territori soviètic, van patir una cruenta paradoxa. Malgrat haver estat lloats inicialment per la propaganda oficial com a herois antifeixistes, la paranoia de les purgues de Stalin de finals dels anys 30 i de la postguerra va fer que molts veterans estonians de la guerra d'Espanya fossin arrestats, enviats al Gulag o executats per l'NKVD, sota la falsa sospita d'haver estat "contaminats" ideològicament pel seu contacte amb l'anarquisme, el trotskisme o el món occidental a les trinxeres espanyoles.
