Espanyols
A diferència de la imatge idealitzada de les Brigades Internacionals com a cossos compostos exclusivament per voluntaris estrangers, la realitat històrica demostra que els soldats espanyols van acabar sent majoritaris en aquestes unitats durant la Guerra Civil. El que va començar la tardor de 1936 com un flux solidari de combatents d'arreu del món es va haver de transformar radicalment per necessitats de la guerra. Atès que les Brigades Internacionals eren utilitzades com a tropes de xoc en els fronts més sagnants —com la defensa de Madrid, el Jarama, Brunete o el front d'Aragó—, el volum de baixes (morts, ferits i malalts) era tan aclaparador que l'arribada de nous voluntaris forans no bastava per cobrir les pèrdues.
Per solucionar aquesta sagnia, a partir de la primavera de 1937 el Govern de la República va començar a integrar de manera sistemàtica reclutes de les quintes obligatòries espanyoles dins dels batallons internacionals. Aquesta fusió va ser tan profunda que, a finals de 1937 i durant tota la campanya de 1938, els ciutadans espanyols ja representaven entre el 60% i el 80% dels efectius totals de les Brigades Internacionals. En moltes unitats emblemàtiques com la XI, la XII o la XV (la Lincoln), per cada voluntari estranger hi havia dos o tres soldats locals. Aquesta integració no es va limitar a la tropa de base; per tal d'assegurar la coordinació militar i salvar les evidents barreres lingüístiques, la República va assignar comissaris polítics i oficials espanyols que compartien el comandament amb els caps estrangers, i fins i tot molts batallons van acabar liderats per militars professionals o milicians espanyols en la fase final del conflicte.
La convivència als campaments i trinxeres va generar una dinàmica cultural i humana singular. L'Exèrcit Popular va haver de fer un esforç ingent de gestió publicant cartilles d'instruccions bilingües, diccionaris de butxaca i diaris de front escrits en diversos idiomes per facilitar l'entesa diària entre la tropa espanyola i l'oficialitat internacional. Quan el setembre de 1938 el president Juan Negrín va anunciar la retirada dels combatents estrangers en un intent desesperat de forçar que les potències feixistes fessin el mateix amb les seves tropes, el component espanyol va quedar al descobert: les Brigades Internacionals van ser oficialment dissoltes, però les seves estructures, numeracions i l'enorme massa de soldats espanyols que hi quedaven van ser totalment reorganitzats com a unitats regulars de l'exèrcit de la República, lluitant amb el mateix esperit combatiu fins als darrers dies de la guerra a Catalunya i a la zona centre-sud.
