Eslovens

Els voluntaris eslovens que van lluitar a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola formaven part de l'emblemàtic contingent dels "brigadistes iugoslaus", coneguts en la memòria històrica del seu país com els Španski borci (combatents d'Espanya). Com que en aquell període Eslovènia formava part del Regne de Iugoslàvia —i algunes regions eslovenes es trobaven sota ocupació italiana—, l'experiència d'aquests combatents es va entrellaçar estretament amb la de la resta de voluntaris balcànics. Es calcula que el contingent total de la regió va fregar els 1.700 voluntaris, dels quals una part significativa eren d'origen eslovè, moguts per un profund sentiment antifeixista i d'arrelament d'esquerres, ja fossin comunistes, socialistes o anarquistes.

El reclutament d'aquests homes va ser una operació complexa i clandestina. Atès que el Partit Comunista era il·legal a Iugoslàvia, molts voluntaris eslovens van haver de creuar fronteres d'amagat o es van allistar des de l'exili econòmic i polític, procedents de les mines i fàbriques de França, Bèlgica o de la mateixa Itàlia feixista. Un cop a Espanya, els voluntaris eslovens van guanyar-se ràpidament una gran reputació per la seva disciplina i preparació combativa. Es van integrar principalment al Batalló Dimitrov i al Batalló Đuro Đaković, unes unitats de marcat caràcter balcànic i internacional. Més endavant, l'any 1938, els supervivents d'aquestes formacions van ser concentrats a la 129a Brigada Internacional, la qual va tenir un paper tan heroic com tràgic a la Batalla de l'Ebre, on van patir pèrdues humanes devastadores.

L'impacte històric dels brigadistes eslovens, però, va transcendir la derrota de la República espanyola. El camí de tornada va ser extremadament dur: molts van acabar en camps d'internament francesos (com el de Gurs o Argelers) i, posteriorment, alguns van ser deportats a camps d'extermini nazis com Mauthausen. Malgrat tot, un nucli important va aconseguir retornar a les seves terres d'origen. L'experiència militar, les tàctiques de guerrilla i la capacitat d'organització que havien après a Espanya van ser crucials pocs anys després, durant la Segona Guerra Mundial. Aquells veterans de la guerra civil es van convertir en els principals comandants, estrategs i oficials dels Partisans eslovens i de l'exèrcit d'alliberament de Josip Broz Tito, liderant amb èxit la resistència armada contra l'ocupació nazi-feixista.