Eslaus

Durant la Guerra Civil espanyola, el contingent de voluntaris d'origen eslau va tenir un paper militar de primer ordre en la defensa de la Segona República en el si de les Brigades Internacionals. Es calcula que prop d'una quarta part del total de combatents estrangers pertanyien a pobles eslaus, agrupats majoritàriament per afinitats lingüístiques en batallons específics per tal de facilitar la comunicació en el front de combat. Aquests voluntaris procedien principalment de l'Europa Central, els Balcans i l'Europa de l'Est, i es van convertir en unitats de xoc clau en batalles històriques com les del Jarama, Brunete o l'Ebre.

Entre les unitats més cèlebres destaca la XIII Brigada Internacional, també coneguda com a Brigada Dombrowski, integrada majoritàriament per polonesos. Aquesta força va néixer a Barcelona el setembre de 1936 a partir de la Centúria Dombrowski, un grup d'obrers exiliats que es trobaven a Catalunya. Una altra unitat de gran rellevància va ser el Batalló Dimitrov, batejat així en honor al líder comunista búlgar Gueorgui Dimitrov, que aplegava voluntaris de la península balcànica, sobretot iugoslaus (serbis, croats i eslovens), búlgars i txecs. Així mateix, el Batalló Đuro Đaković va destacar com una unitat formada quasi exclusivament per combatents iugoslaus, mentre que el Batalló Palafox agrupava una forta presència de polonesos, ucraïnesos i jueus d'Europa oriental. A aquestes forces de voluntaris s'hi sumava el suport militar directe de la Unió Soviètica, que va enviar consellers, aviadors, tanquistes i instructors —majoritàriament russos, ucraïnesos i bielarussos—, a més de personal polític encarregat de coordinar les brigades des de la base d'Albacete.

Els motius que van portar aquests milers d'homes a lluitar a la península Ibèrica eren profundament ideològics. D'extracció majoritàriament obrera i vinculats a moviments comunistes, socialistes o anarquistes, veien el conflicte espanyol com el primer assalt mundial per frenar l'avenç del feixisme. Com que en els seus països d'origen (com Polònia o Iugoslàvia) s'havien instaurat dictadures de dretes, molts d'ells no van viatjar directament des d'allà, sinó que es van allistar des d'indrets on treballaven o vivien exiliats, principalment França i Bèlgica. Al llarg de la guerra, molts d'aquests contingents van conviure estretament amb la població civil catalana; per exemple, l'any 1938, abans de creuar l'Ebre, la Brigada Dombrowski va passar un període de descans i reorganització acantonada en diversos pobles de la comarca del Priorat.

L'experiència a Espanya va ser una veritable escola militar que va canviar el destí de l'Europa de l'Est. En acabar la Guerra Civil, els supervivents eslaus van retornar a la seva pàtria just quan esclatava la Segona Guerra Mundial i es produïa la invasió nazi. Els coneguts com a "španski borci" (combatents d'Espanya) es van convertir en l'elit de la resistència partisana. Militars iugoslaus de primer nivell com Peko Dapčević, Kosta Nađ o Koča Popović, que posteriorment liderarien l'exèrcit d'alliberament de Tito, s'havien format com a oficials en les trinxeres espanyoles. L'empremta d'aquella experiència va ser tan profunda que la mateixa triglavka, la icònica gorra utilitzada pels partisans antifeixistes en els Balcans, va ser dissenyada imitant directament els casquets de quarter de les milícies de la República Espanyola.