Escocesos

La mobilització dels brigadistes escocesos de cara a la Guerra Civil espanyola va representar una de les respostes populars més intenses i massives del nord d'Europa, aportant aproximadament el 23% de tots els voluntaris del Regne Unit malgrat que la seva població només n'equivalia al 10%. Un total de 549 homes i dones d'Escòcia van viatjar de manera clandestina fins a la península Ibèrica, motivats en la seva immensa majoria per la forta identitat de la classe treballadora de la regió del West Central Belt i de ciutats industrials com Glasgow, Dundee, Aberdeen o Edimburg. Aquests joves d'entre 21 i 30 anys —miners, obrers de la construcció, mariners i personal de drassanes— patien de primera mà els estralls de la gran depressió econòmica, i veien el cop d'estat a Espanya com una amenaça feixista directa que calia frenar abans que s'estengués a la resta del continent. Organitzats clandestinament per cèl·lules comunistes o sindicals locals, els voluntaris iniciaven una odissea en tren o vaixell cap a França, des d'on s'enfilaven a peu pels camins dels Pirineus per entrar en territori republicà. 

Un cop a Espanya, els combatents escocesos es van enquadrar majoritàriament en el cèlebre British Battalion (Batalló Britànic) de la XV Brigada Internacional, participant en les batalles més dures i sagnants de la guerra com el Jarama, Brunete, Teruel o la Batalla de l'Ebre. En aquests enfrontaments, el col·lectiu va pagar un tribut de sang brutal: prop de 135 escocesos (una quarta part del contingent) van morir als fronts espanyols, inclosos 39 combatents que van caure només en l'ofensiva del Jarama el febrer de 1937. Paral·lelament a la força de xoc militar, l'ajuda escocesa es va estendre de manera molt activa en tasques d'assistència mitjançant l'enviament de l'independent Scottish Ambulance Service (Servei d'Ambulàncies Escocès) i el desplegament de metges i infermeres a la rereguarda republicana, com també a través d'una massiva campanya civil de recollida d'aliments i fons anomenada Aid for Spain.