Equatorians
El pas d'un contingent de voluntaris equatorians pels fronts de la Guerra Civil espanyola va quedar marcat per trajectòries individuals molt específiques, inserides en un context on el seu país d'origen vivia el conflicte europeu com un mirall de les seves pròpies tensions polítiques. En lloc d'una xarxa de reclutament col·lectiva o massiva, els ciutadans d'Equador que es van sumar a la defensa de la Segona República van arribar a les Brigades Internacionals de manera aïllada, sovint moguts per la militància socialista o comunista que s'havia radicalitzat en nuclis urbans com Quito o Guayaquil durant els governs de Federico Páez i Alberto Enríquez Gallo. La premsa d'esquerres equatoriana, encapçalada per diaris com El Día o El Telégrafo, va fer una ferma defensa de la causa republicana, la qual cosa va encendre els ànims dels intel·lectuals i activistes d'aquella generació.
Dins d'aquest grup reduït de combatents, el nom més cèlebre i transcendental en la història posterior d'Equador és el de Carlos Guevara Moreno. El jove Guevara Moreno es trobava a París realitzant estudis universitaris quan va esclatar el cop d'estat a Espanya el juliol de 1936, fet que el va empènyer a allistar-se de manera immediata a les Brigades Internacionals. Va combatre en diverses Unitats de Xoc i la seva experiència militar a les trinxeres espanyoles va forjar una personalitat carismàtica que, anys més tard en retornar al seu país, li permetria fundar la Concentració de Forces Populars (CFP) i esdevenir una de les figures polítiques i populistes més influents de l'Equador de mitjan segle XX. Més enllà de la lluita directa de Guevara Moreno, altres equatorians es van incorporar als serveis mèdics o auxiliars, mentre que en el pla cultural, figures intel·lectuals de la talla del poeta i narrador Demetrio Aguilera Malta van viatjar a Espanya per actuar com a cronistes de guerra, plasmant els horrors dels fronts en cròniques que es publicaven a l'Amèrica Llatina per recaptar solidaritat.
El debat sobre el deure del ciutadà davant del feixisme va transformar l'internacionalisme de l'Equador, unint indissolublement la història d'aquests combatents solitaris amb la història democràtica espanyola.
