Dominicans

La participació de brigadistes dominicans en la Guerra Civil espanyola va ser numèricament molt reduïda i de caràcter individual, un fet motivat de manera directa pel context polític intern de la República Dominicana, que es trobava sota el ferri control i la vigilància de la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo. Malgrat el risc que suposava oposar-se a la línia oficial del règim trujillista —clarament simpatitzant del bàndol franquista—, uns pocs ciutadans dominicans van aconseguir esquivar el control estatal, moguts per ideals comunistes, antifeixistes o per vincles de solidaritat forjats a l'exili. A diferència d'altres contingents, aquests voluntaris no van disposar d'una xarxa de reclutament organitzada al seu propi país, per la qual cosa gairebé tots es van incorporar a les Brigades Internacionals des de tercers països on residien com a emigrants o exiliats polítics, especialment des dels Estats Units o des d'altres illes del Carib com Cuba.

Un dels pocs combatents originaris de la República Dominicana plenament documentats en els fons històrics és Rafael López Hechavarría (conegut en alguns registres amb l'àlies de Rudy Valee), nascut l'any 1912. López Hechavarría residia als Estats Units i estava afiliat al Partit Comunista d'aquell país (CPUSA), des d'on es va allistar clandestinament per viatjar a Espanya, prestant servei a les línies republicanes principalment com a conductor i pintor de campanya. Un altre cas significatiu és el d'Ulises Tejeda Salazar, nascut el 1902 i conegut popularment entre els seus companys com El Dominicano, qui tenia una forta militància comunista i vincles estrets amb les organitzacions revolucionàries de l'illa de Cuba, lloc des d'on va fer el salt cap a Europa per sumar-se a la defensa de la Segona República. 

A causa d'aquest nombre tan baix d'efectius, els voluntaris dominicans no van formar cap unitat pròpia, sinó que es van enquadrar de manera dispersa en batallons d'altres nacionalitats americanes, combatent principalment al Batalló Abraham Lincoln de la XV Brigada Internacional —on predominaven els nord-americans— o al costat de contingents caribenys en unitats de xoc de l'Exèrcit Popular de la República. Tot i que la seva aportació militar va ser numèricament modesta, la trajectòria d'aquests brigadistes va adquirir un gran valor simbòlic de cara al futur; molts dels supervivents van utilitzar l'experiència tàctica i militar adquirida als fronts espanyols per organitzar, anys més tard, els primers moviments armats i expedicions clandestines de resistència a l'exili destinades a intentar derrocar la dictadura de Trujillo a la República Dominicana.