Catalans

La relació dels catalans amb les Brigades Internacionals presenta una dimensió única, ja que Catalunya no només va ser el territori d'acollida de milers de voluntaris estrangers, sinó que els seus propis ciutadans es van acabar integrant de manera directa en aquestes unitats militars. Tot i que les Brigades Internacionals van ser concebudes originalment per a combatents d'altres països, les elevadíssimes baixes patides en fronts com el Jarama o Brunete van obligar el comandament republicà, a partir de 1937, a nodrir aquests batallons amb soldats de lleva i reclutes autòctons. S'estima que milers de joves catalans —molts d'ells integrants de la cèlebre Lleva del Biberó— van combatre colze a colze amb voluntaris d'arreu del món en unitats com la XV Brigada (Lincoln) o la XIV Brigada (Marseillaise). Més enllà del front de guerra, Catalunya —i de manera molt especial Barcelona— es va convertir en el centre logístic, cultural i hospitalari de les Brigades; un vincle emotiu que va culminar el 28 d'octubre de 1938 amb el mític desfilada de comiat a l'avinguda Diagonal de Barcelona, on el poble català va acomiadar els brigadistes en un acte de gratitud històrica marcat pel cèlebre discurs de Dolores Ibárruri, La Pasionaria. En acabar la guerra, molts dels combatents catalans que havien compartit trinxera amb els internacionals van haver d'emprendre el camí de l'exili cap a França, on les xarxes de solidaritat teixides pels antics brigadistes als seus països d'origen van ser de vital importància per ajudar-los a sobreviure a la postguerra.