Canadencs

La participació dels canadencs a les Brigades Internacionals constitueix una de les majors aportacions per càpita de voluntaris a la Guerra Civil espanyola, només superada per França.

Es calcula que uns 1.600 o 1.700 canadencs van viatjar clandestinament a Espanya per defensar la Segona República. A l'inici del conflicte, es van integrar en unitats nord-americanes com el Batalló Lincoln. No obstant això, l'estiu de 1937, a causa de l'elevat volum de voluntaris, es va crear una unitat pròpia canadenca: el Batalló MacKenzie-Papineau (coneguts popularment com els Mac-Paps), batejat en honor als líders de les rebel·lions canadenques de 1837 contra el domini colonial britànic.

El perfil d'aquests voluntaris estava fortament marcat per la Gran Depressió: eren majoritàriament obrers de la construcció, miners, mariners i treballadors agrícoles en l'atur, molts dels quals s'havien radicalitzat en els camps de treball estatals. Molts d'ells eren també immigrants de primera generació procedents de l'Europa de l'Est, Itàlia o Finlàndia que havien fugit del feixisme als seus països d'origen. El batalló va patir baixes catastròfiques (es calcula que prop de la meitat dels voluntaris van morir en combat) en algunes de les operacions més sagnants de la guerra, com les batalles de Brunete, Belchite, Terol i, de manera especialment tràgica, a l'ofensiva de l'Ebre.

A més dels combatents a les trinxeres, el Canadà va fer una aportació cabdal a la medicina de guerra gràcies al metge Norman Bethune. Aquest cirurgià canadenc va dissenyar a Espanya el primer servei mòbil de transfusió de sang de la història, traslladant el plasma directament a la primera línia del front en camions refrigerats, un avanç revolucionari que va salvar milers de vides republicanes abans que ell marxés a la Xina a continuar la seva tasca humanitària.