Brigadistes refugiats a Suècia després de la Guerra Civil

L'experiència dels brigadistes internacionals a Suècia després de la Guerra Civil espanyola presenta una doble realitat: el retorn dels voluntaris nacionals suecs i la utilització del país escandinau com a terra d'asil per a brigadistes estrangers perseguits pel feixisme. Al voltant de 500 o 600 voluntaris suecs (majoritàriament obrers, mariners i joves d'esquerres) havien viatjat clandestinament a Espanya, desafiant una llei del seu govern que prohibia l'allistament en exèrcits estrangers sota penes de presó. En acabar el conflicte el 1939, la pressió popular i la gran mobilització de la societat civil i els sindicats van fer que les autoritats no apliquessin les sancions penals previstes, tot i que els serveis de seguretat van mantenir molts d'aquests veterans sota estricta vigilància durant la Segona Guerra Mundial per la seva filiació comunista. D'altra banda, Suècia es va convertir en un refugi vital per a brigadistes internacionals d'altres nacionalitats (com alemanys, austríacs o txecoslovacs) que s'havien quedat apàtrides o es trobaven en perill de mort perquè les seves nacions d'origen havien estat ocupades pel nazisme. Gràcies a les xarxes de solidaritat del moviment obrer suec, molts d'aquests combatents estrangers van aconseguir visats d'asil per sortir dels durs camps de concentració francesos, establint-se definitivament a Suècia i treballant en indústries clau com la fusta o el metall per reconstruir les seves vides en llibertat.