Brigadistes refugiats a la Gran Bretanya després de la Guerra Civil

El paper dels refugiats de les Brigades Internacionals a la Gran Bretanya és un capítol complex i emotiu de la postguerra civil espanyola.

Quan la guerra va acabar el 1939, el retorn dels brigadistes britànics i l'arribada de refugiats polítics espanyols (inclosos alguns combatents de les Brigades de diverses nacionalitats) va estar marcat per la tensa situació política a Europa, a les portes de la Segona Guerra Mundial. El govern britànic, que havia mantingut una política de "No-Intervenció" durant el conflicte espanyol, va rebre els retornats amb recel. Els brigadistes britànics van fundar l'IBAM (International Brigade Association) per mantenir el contacte, donar suport als voluntaris ferits i, molt especialment, per ajudar els refugiats espanyols que fugien del règim de Franco.

Molts d'aquests veterans i refugiats van passar de la lluita a Espanya directament a col·laborar amb l'esforç de guerra britànic a partir del setembre de 1939, ja fos a les fàbriques, en tasques de defensa civil o, posteriorment, integrant-se en unitats de l'exèrcit aliat. La societat civil britànica, especialment els sindicats i els comitès d'ajuda que ja havien recolzat la República (com els que van acollir els "nens de la guerra" bascos el 1937), va ser el principal suport d'aquests refugiats, oferint-los xarxes de solidaritat en un país que, legalment, els considerava sovint com a "estrangers enemics" o apàtrides fins que la geopolítica mundial va canviar amb l'esclat del conflicte global.