Brigadistes refugiats a Mèxic després de la Guerra Civil
L'exili a Mèxic dels voluntaris de les Brigades Internacionals i dels refugiats republicans constitueix un dels episodis de solidaritat internacional més cèlebres del segle XX.
A diferència de l'acollida en diversos països europeus, on els brigadistes van ser rebuts amb suspicàcia o confinats en camps de concentració, el govern mexicà presidit per Lázaro Cárdenas va adoptar una política de portes obertes absolutament excepcional. Cárdenas no només s'havia oposat al feixisme subministrant armes i suport diplomàtic a la Segona República durant la guerra, sinó que en acabar el conflicte va oferir asil polític i la nacionalitat mexicana gairebé immediata a milers d'exiliats.
Mèxic no només va ser la destinació de milers de ciutadans espanyols, sinó també de molts combatents de les Brigades Internacionals de diverses nacionalitats europees (alemanys, austríacs, polonesos, txecs) que no podien tornar de cap manera als seus països d'origen, ocupats pel nazisme o sota règims dictatorials. Gràcies a la gestió humanitària de figures com el cònsol mexicà a Marsella, Gilberto Bosques, es van lliurar milers de visats que van salvar vides camí de vaixells d'exili.
Un cop instal·lats a terres mexicanes, aquests brigadistes i intel·lectuals van trobar un entorn segur per refer les seves vides. Van aportar un immens capital cultural, científic i acadèmic al país, integrant-se en la societat civil i col·laborant directament en la fundació d'institucions d'elit que encara perduren, com el prestigiós Colegio de México. A més a més, Mèxic va funcionar com el gran altaveu de la memòria republicana a l'exterior, un espai lliure de censura on els veterans van poder continuar reivindicant els ideals antifeixistes pels quals havien lluitat a les trinxeres espanyoles.
