Bielorussos

Els voluntaris bielorussos de les Brigades Internacionals representen un cas històric singular, ja que la seva identitat sovint va quedar diluïda sota la catalogació genèrica de "soviètics" o de "polonesos", a causa de les complexes línies frontereres de l'Europa de l'est d'aquella època. Es calcula que diverses dotzenes de voluntaris d'origen bielorús van combatre a la Guerra Civil espanyola, dividits principalment en dos grans perfils amb trajectòries vitals completament diferents.

Per una banda, hi havia els ciutadans nascuts a la Bielorússia Occidental, una regió que en aquell moment formava part de la Segona República Polonesa. Molts d'aquests joves, de marcat perfil obrer o pagès i vinculats a moviments comunistes clandestins que lluitaven contra la repressió del govern polonès, van fugir cap a l'Europa occidental i es van allistar a Espanya a través de la cèlebre XIII Brigada Internacional (coneguda com la Brigada Dąbrowski o Dombrowski). Integrats especialment en el Batalló Palafox o en unitats d'artilleria, aquests combatents van destacar per la seva gran determinació en fronts defensius crítics, ja que sabien que el retorn al seu lloc d'origen implicava la presó o l'exili absolut. 

Per l'altra banda, existia el contingent procedent de la República Socialista Soviètica de Bielorússia (la part oriental), compost en la seva majoria per assessors militars, pilots, tanquistes i especialistes tècnics enviats per Moscou per donar suport a l'Exèrcit Popular de la República. Un dels noms propis més destacats d'aquest grup va ser el militar bielorús Iakov Smushkevich (conegut a Espanya sota el pseudònim de "General Douglas"), un audaç comandant d'aviació que va reorganitzar i liderar amb èxit la defensa aèria de Madrid contra els bombardejos de la Legió Còndor alemanya i l'aviació feixista italiana, i que posteriorment seria condecorat com a Heroi de la Unió Soviètica.

Després de la retirada de les Brigades Internacionals a finals de 1938, la destí d'aquests homes va ser divers: mentre que els assessors soviètics van retornar a l'URSS —on malauradament alguns d'ells, inclòs el mateix Smushkevich, van acabar sent víctimes de les purgues estalinistes posteriors—, els voluntaris de la Bielorússia polonesa van ser tancats en camps de concentració francesos fins que la invasió nazi de la Segona Guerra Mundial els va empènyer a sumar-se en massa a les files de la Resistència europea o als destacaments de partisans als boscos de l'est.