Argentins

La participació dels voluntaris argentins a la Guerra Civil Espanyola constitueix un dels capítols més emotius de la solidaritat internacional. Es calcula que prop de mil persones van creuar l'oceà Atlàntic de manera clandestina per defensar la República, mogudes pel rebuig al feixisme que creixia a Europa.

Aquest contingent va ser molt singular a causa de la pròpia història d'immigració de l'Argentina. Entre les files hi havia treballadors nascuts al país, però també fills d'espanyols i italians que sentien la necessitat de defensar la terra dels seus pares. Ideològicament, el grup reflectia tota la diversitat de l'esquerra de l'època, amb una presència destacada de comunistes, anarquistes i socialistes.

Com que la majoria compartia l'idioma, molts no es van integrar a les Brigades Internacionals clàssiques, sinó que es van barrejar directament amb les unitats militars espanyoles. Tot i així, un grup nombrós va formar part de les brigades nord-americanes i italianes. Més enllà dels soldats de trinxera, els argentins van aportar un suport vital com a metges, infermeres i conductors d'ambulància. Fins i tot, una dona argentina va fer història en convertir-se en una de les poques estrangeres que va arribar a comandar una unitat de combat a la línia de foc.

En acabar el conflicte, el destí d'aquests voluntaris va ser molt dur. Molts van morir en combat, d'altres van patir l'exili als camps de concentració francesos i els pocs que van poder tornar a l'Argentina van haver d'afrontar la persecució d'un govern local que els considerava perillosos. El seu llegat queda com un dels grans exemples de suport mutu entre pobles separats per l'oceà.