Albanesos

Els voluntaris albanesos de les Brigades Internacionals van formar un contingent d'uns 30 a 40 combatents que van lluitar en defensa de la Segona República durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Malgrat ser un grup reduït, la seva implicació va tenir un fort component idealista i antifeixista, ja que molts d'ells veien en el conflicte ibèric el preludi de la resistència que aviat haurien d'organitzar al seu propi país contra l'imperialisme italià. La majoria d'aquests voluntaris eren estudiants, intel·lectuals i exiliats polítics que vivien a l'Europa occidental —sobretot a França, Itàlia i Àustria— a causa del règim autocràtic del rei Ahmet Zogu a Albània. En arribar a Espanya, no van formar una unitat militar pròpia, sinó que es van integrar en batallons d'altres nacionalitats segons les seves afinitats lingüístiques; principalment al Batalló Garibaldi (pels qui dominaven l'italià), al Batalló Comuna de París (pels procedents de l'exili francès) i al Batalló Dimitrov, que agrupava els combatents de l'àrea dels Balcans.

Entre aquests brigadistes van sobresortir figures que posteriorment esdevindrien claus en la història del seu país, com l'oficial Asim Vokshi, que va caure en combat al front de l'Ebre el 1938, o Petro Marko, un cèlebre escriptor que anys més tard plasmaria tota aquesta experiència bèl·lica i humana a la seva reconeguda novel·la Hasta la vista. Més enllà de les armes, el grup va demostrar una forta consciència identitària en arribar a publicar a Madrid, l'any 1937, un full informatiu propi en la seva llengua anomenat "Vullnetari i Lirisë" (El voluntari de la llibertat). Després de la desmobilització de les brigades a finals de 1938, els supervivents van patir l'internament en camps de concentració francesos abans de poder retornar a la seva terra, on van aprofitar l'experiència militar adquirida a Espanya per convertir-se en líders i quadres de la resistència partisana albanesa contra l'ocupació feixista i nazi durant la Segona Guerra Mundial.