Afroamericans, mulats, negres
La participació de voluntaris afroamericans, mulats i negres a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) constitueix un dels capítols més singulars i emotius de la solidaritat antifeixista mundial. En un context internacional marcat pel racisme institucionalitzat, l'auge del feixisme a Europa i l'agressió colonial de Mussolini a Etiòpia, prop d'un centenar de ciutadans negres nord-americans, al costat de desenes de voluntaris caribenys, cubans i britànics d'ètnia negra, van viatjar clandestinament a Espanya per defensar la Segona República. Per a la immensa majoria d'aquests combatents, la trinxera espanyola es va convertir en el primer espai de la seva vida on van experimentar una igualtat humana i militar absoluta, lliure de les barreres de color que patien a les seves societats d'origen.
Als Estats Units de la dècada de 1930, les lleis de segregació racial de Jim Crow dividien la societat i el mateix exèrcit nord-americà confinava els soldats afroamericans a tasques auxiliars sota el comandament exclusiu d'oficials blancs. En contrast, el Batalló Abraham Lincoln de les Brigades Internacionals es va convertir en la primera unitat militar plenament integrada de la història dels EUA. En aquesta unitat, el color de la pell no determinava el rang sinó la capacitat, fet que va permetre la fita històrica que Oliver Law fos nomenat comandant del batalló, liderant soldats blancs i negres en combat a la sagnant batalla de Brunete, on va perdre la vida. Altres voluntaris com James Yates, Alonzo Watson o el metge Charles Kingston van trencar l'aïllament i van demostrar que la lluita pels drets civils a Amèrica estava directament connectada amb la defensa de la llibertat a Europa.
Aquesta solidaritat de base racial no es va limitar als Estats Units. Des del Carib, nombrosos voluntaris cubans, jamaicans i porto-riquenys d'origen negre o mulat es van allistar a les diferents unitats de l'Exèrcit Popular de la República, motivats tant per l'antifeixisme com per un profund sentiment antiimperialista. Al continent europeu, joves com el britànic Charles Hutchinson, el brigadista negre més jove del Regne Unit, es van sumar a la mateixa causa. L'experiència a Espanya va marcar profundament els supervivents: en tornar als seus països, la dignitat viscuda al front espanyol —on compartien taula, llit i trinxera sense discriminació— es va transformar en l'impuls polític que alimentaria les primeres línies del moviment pels drets civils de les dècades posteriors.
