Egipte

La participació de brigadistes egipcis a la Guerra Civil espanyola va ser pràcticament testimonial, xifrada pels historiadors en poc més d'una dotzena d'individus que van actuar de manera aïllada i dispersa pels diferents fronts del conflicte. A diferència d'altres regions del món, no va existir cap estructura ni xarxa de reclutament organitzada a Egipte de caràcter massiu per enviar combatents a Espanya. De fet, es documenta que l'any 1937, quan el membre de la Lliga Pacifista egípcia Abdel Jalil va contactar amb l'Ambaixada d'Espanya al Caire per oferir-se com a voluntari, el mateix ambaixador espanyol el va dissuadir argumentant que la seva tasca de propaganda antifeixista i de conscienciació política era molt més útil i necessària al seu propi país. Per aquest motiu, els pocs egipcis que van acabar combatent a les files de l'Exèrcit Popular de la República eren, majoritàriament, persones vinculades a moviments comunistes internacionals que ja residien a l'estranger —com ara França o el Regne Unit— o que formaven part de la nombrosa comunitat cosmopolita i multi-ètnica de ciutats com Alexandria o el Caire, moltes vegades amb dobles nacionalitats o vincles familiars grecs, jueus o britànics.

A causa de la seva falta d'unificació, els voluntaris d'origen egipci registrats a les fonts històriques es van enquadrar de manera fragmentada en unitats de parla anglesa o francesa, principalment dins de la XV Brigada Internacional. Un dels perfils més destacats va ser el d'André Diamant, un jove nascut a Egipte en el si d'una família grega que residia legalment a França quan va esclatar la guerra. Diamant va arribar a Espanya el novembre de 1936 i es va integrar al British Battalion (Batalló Britànic), on va tenir un paper tan rellevant que, després que el comandant de la seva companyia fos greument ferit a la sagnant Batalla del Jarama el febrer de 1937, ell mateix va assumir el comandament operatiu de la unitat, fins que posteriorment va patir ferides per metralla a la Batalla de Brunete que van acabar en l'amputació d'una cama. Un altre cas documentat és el de Victor Tabbush, comerciant d'ideologia comunista nascut a Egipte el 1913 que es va allistar a través de les xarxes del Partit Comunista de Gran Bretanya (CPGB), o el d'Abdel Hafiz, un dels poquíssims combatents d'origen estrictament àrab de qui es conserva la fitxa oficial d'allistament interbrigadista.

Atès que molts d'aquests combatents es trobaven oficialment registrats sota les nacionalitats dels països europeus on s'havien allistat o d'on procedien les seves famílies, la seva història associada a Egipte havia quedat diluïda en la historiografia tradicional, fent que la recuperació de les seves identitats hagi estat fruit de la investigació d'arxius d'aquests últims anys per retornar la seva memòria al context de la solidaritat internacionalista.