Cuba

A diferència d'altres nacions de la regió, la participació dels brigadistes cubans en la Guerra Civil espanyola va ser massiva i va constituir el contingent més gran de tot Amèrica Llatina, amb una estimació d'uns 1.400 voluntaris que van viatjar a Espanya per defensar la Segona República. Si es té en compte que la població de Cuba en aquella època rondava els 3,5 milions d'habitants, l'illa caribenya es va convertir proporcionalment en el país que va fer la major aportació demogràfica de brigadistes de tot el món. La gran majoria d'aquests joves ja tenien experiència en la lluita armada i clandestina al seu propi país, on havien combatut la dictadura de Gerardo Machado i s'oposaven al règim militar de Fulgencio Batista des d'organitzacions d'esquerra, comunistes i antiimperialistes. Per a ells, viatjar a Europa de manera clandestina en vaixell, o bé unir-se als contingents nord-americans des de l'exili a Nova York i Miami, era una continuació directa de la seva pròpia lluita per la llibertat i la justícia social.

Sobre el terreny, els voluntaris cubans no van formar una brigada pròpia aïllada, sinó que es van escampar per diverses unitats d'elit de l'Exèrcit Popular de la República, integrant-se de manera molt destacada a la 11a Divisió d'Enrique Líster i a la 46a Divisió d'El Campesino. Tot i aquesta dispersió, van deixar empremtes organitzatives de gran rellevància com la Centúria Antonio Guiteras, un contingent d'uns cent cubans enquadrat dins del cèlebre Batalló Abraham Lincoln de la XV Brigada Internacional, el líder de la qual, el metge Rodolfo de Armas, va morir heroicament a la Batalla del Jarama el febrer de 1937. La presència cubana va deixar icones inesborrables en el conflicte, com la famosa fotografia d'Agustí Centelles a Barcelona que mostra un brigadista afro-cubà abraçant un company de trinxera, o la figura del cèlebre cronista i revolucionari Pablo de la Torriente Brau, qui va viatjar a Espanya com a corresponsal i va acabar morint en combat com a comissari polític al front de Majadahonda el desembre de 1936. Un altre comandant excepcional va ser Policarpo Candón, qui pels seus dots tàctics va ascendir fins a liderar la 10a Brigada Mixta abans de caure l'any 1938.

L'aportació cubana va pagar un preu de sang elevadíssim en els enfrontaments més cruents del conflicte, incloent-hi les batalles de Brunete i de l'Ebre, amb un balanç de més de 120 voluntaris morts als fronts espanyols.