Colòmbia

La participació dels colombians a les Brigades Internacionals i a l'exèrcit republicà va ser numèricament modesta però altament simbòlica, emmarcada en el fort ressò intel·lectual i polític que el conflicte espanyol va tenir a Colòmbia. A diferència d'altres països llatinoamericans com l'Argentina o Cuba, que van aportar centenars de voluntaris, els registres oficials de l'administració de les Brigades a Albacete gairebé no recullen contingents colombians organitzats, estimant-se que menys de deu ciutadans d'aquest país van lluitar a les files republicanes. La majoria d'aquests voluntaris eren joves estudiants o intel·lectuals que ja residien a Espanya quan va esclatar el conflicte el 1936. El cas més cèlebre és el de Mario Sorzano Jiménez, un estudiant de medicina a Madrid que, en lloc de ser repatriat pel seu govern, va rebutjar l'evacuació i es va allistar voluntàriament; va servir primer a la Guàrdia d'Assalt i posteriorment va ser ascendit a tinent de l'Exèrcit Popular de la República per la seva valentia al front. Tot i el baix nombre de combatents a les trinxeres, la societat civil colombiana de tendència liberal i d'esquerres es va bolcar en el suport col·lectiu, enviant fons, organitzant manifestacions de suport i enviant ajut humanitari a través de diversos comitès de solidaritat amb la causa antifeixista espanyola.