Presons i camps de treball franquistes

Els camps de concentració franquistes es van anar instal·lant a mesura que l’exèrcit nacional (franquista) guanyava territoris al bàndol republicà, des de l'inici de la guerra civil, el 1936. Des del primer moment, tots els interns que arribaven allí eren considerats culpables, tant pel fet d'haver tingut vinculacions amb la legalitat republicana, com per la captura de presoners de guerra. 
Un cop finalitzada la guerra, molts dels camps de concentració van continuar operatius, anant a parar presos polítics, familiars i altres opositors del règim; a més, hi van fer cap homosexuals, indigents i, fins i tot, refugiats europeus de la Segona Guerra Mundial. La majoria d'aquestes persones eren utilitzades com a mà d'obra esclava, amb els Batallons de Treballadors (BBTT). A partir del 1939, es van posar en marxa els Batallons Disciplinaris de Soldats treballadors (BDST), que foren clausurats el 1942. Fins 1948, van continuar operant els Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors Penats.