Partito Socialista Italiano (PSI) (Partit Socialista Italià)
El Partit Socialista Italià (PSI) va tenir un paper capdavanter, profund i orgànic en la mobilització de suport a la Segona República Espanyola i en la creació de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil (1936-1939). A diferència d'altres forces polítiques de l'exili, la intervenció del PSI va respondre a una estratègia d'unitat de la classe obrera europea contra el feixisme, convertint-se en un dels motors polítics i organitzatius del contingent internacional.
Des de l'exili a París, el PSI mantenia des de 1934 un pacte d'unitat d'acció amb el Partit Comunista Italià (PCI). Quan es va produir el cop d'estat militar a Espanya, els socialistes van activar immediatament les seves xarxes de la Internacional Obrera i Socialista (IOS) per enviar ajuda humanitària i financera. Ràpidament, van veure la necessitat de canalitzar la solidaritat obrera a través d'una força militar organitzada, entenent que la derrota del feixisme a la península Ibèrica era el requisit indispensable per enderrocar la dictadura de Benito Mussolini a Itàlia.
La màxima expressió del compromís del PSI a Espanya es va encarnar en la figura de Pietro Nenni, el líder més carismàtic del socialisme italià del segle XX. Nenni no només va ser un dels principals artífexs polítics de la creació de la Brigada Garibaldi (la XII Brigada Internacional), sinó que es va desplaçar personalment al front de combat. Allà va assumir les funcions de comissari polític de la unitat, participant directament en accions de gran duresa com la defensa de Madrid i les batalles de Brunete i Guadalajara. A més, Nenni va exercir d'enllaç estratègic entre els voluntaris estrangers i el govern espanyol del Frente Popular, establint una estreta col·laboració amb els dirigents del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
Sota el paraigua del PSI, centenars de militants i joves socialistes es van integrar a les files de la Brigada Garibaldi, on van combatre colze a colze amb comunistes, anarquistes i els republicans de Randolfo Pacciardi. Així mateix, sectors situats a l'ala més esquerrana del socialisme italià es van desplaçar a Catalunya per lluitar a les milícies del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) al front d'Aragó.
L'experiència adquirida a les files de les Brigades Internacionals va ser clau per al PSI. Les xarxes de solidaritat, la disciplina militar i els vincles de confiança forjats a les trinxeres espanyoles van constituir la base logística i el capital humà amb el qual els socialistes italians, anys més tard (1943-1945), van fundar i liderar les brigades partidistes de la Resistència que finalment van aconseguir alliberar Itàlia de l'ocupació nazi i de la dictadura feixista.