Hospital Militar de Madrid nº 1 | Hospital Hotel Palace | Hospital Provincial de Madrid

El setge a la capital a partir de la tardor de 1936 i l'aferrissada resistència als fronts del Jarama i de la Ciutat Universitària van obligar a desplegar un complex i massiu entramat assistencial a la mateixa línia de foc, conegut històricament com la xarxa sanitària de la defensa: els hospitals de Madrid i les Brigades Internacionals. Per a les Brigades Internacionals, que van actuar com a unitats de xoc en la defensa de la ciutat, la gestió dels seus ferits va esdevenir un repte logístic majúscul que va dependre de tres models d'hospitals totalment diferents. La urgència dels combats va fer que s'encavalquessin els centres preexistents de l'administració de l'Estat, els macro hospitals civils de beneficència reconvertits a correcuita i els nous espais d'elit confiscats i gestionats directament per l'òrbita de la solidaritat internacional. Desfer la confusió documental entre aquests tres espais és clau per entendre com es distribuïen els voluntaris estrangers segons la gravetat de les seves ferides, el sector del front on lluitaven i el control polític de la seva convalescència:

• Hospital Militar de Madrid núm. 1 (Antic Hospital del Rey): Era un centre estrictament militar i preexistent, situat al districte de Chamartín de la Rosa (nord de la ciutat). Amb l'inici de la guerra, es va convertir en el gran hospital de referència de l'Exèrcit Popular de la República per al front de Madrid. Tot i que va atendre nombrosos brigadistes internacionals desplaçats als fronts del nord i de la serra madrilenya, la seva gestió i administració depenien directament de la Sanitat Militar regular del govern espanyol, no del Servei Sanitari de les Brigades Internacionals.
• Hospital Hotel Palace (Hospital de Sang núm. 1 de l'SRI): Va ser un centre mèdic d'urgència creat expressament arran del conflicte mitjançant la confiscació de l'emblemàtic hotel situat al centre de Madrid. Gestionat directament pel Socors Roig Internacional (SRI) i fortament vinculat a la Prefectura de Sanitat de les Brigades Internacionals, aquest espai va actuar com l'autèntic hospital de referència de l'òrbita interbrigadista a la capital. Estava altament especialitzat en cirurgia maxil·lofacial i traumatologia, i la gran majoria dels seus metges, infermeres i pacients eren voluntaris estrangers de les brigades ferits als fronts de la Ciutat Universitària i el Jarama.
• Hospital Provincial de Madrid (Actual Museu Reina Sofia): Era un macro hospital civil de beneficència de caràcter històric que depenia de la Diputació, situat prop de l'estació d'Atocha. Durant la guerra va funcionar com un immens hospital de sang de primera línia a causa de la seva proximitat geogràfica a les trinxeres del sud i de l'oest de la ciutat. No era un centre exclusiu ni gestionat per les brigades; la seva funció principal va ser la de punt de triatge i estabilització d'urgència, on centenars de brigadistes ferits rebien les primeres cures quirúrgiques abans de ser evacuats immediatament cap als hospitals de la rereguarda mediterrània (Albacete, Múrcia o Benicàssim) per alliberar llits a la capital.