Dones i gènere

La presència i l'impacte de les dones dins del contingent de les Brigades Internacionals constitueixen un dels capítols més transgressors i, històricament, menys visibilitzats de la solidaritat antifeixista internacional. Es calcula que més d'un miler de dones procedents de més de trenta països d'arreu del món van viatjar a Espanya mogudes pel mateix compromís polític que els seus companys masculins: aturar l'avenç del feixisme a Europa. Tot i que la imatge mítica del brigadista ha estat tradicionalment masculina i lligada a la primera línia de foc, la realitat de les brigadistes va abastar un ampli ventall de responsabilitats vitals que van desafiar els rols de gènere tradicionals de l'època, enfrontant-se tant al perill de la guerra com a les estructures patriarcals dels mateixos exèrcits.

En els primers mesos del conflicte, algunes de les voluntàries estrangeres que ja es trobaven a Espanya o que van arribar de forma espontània es van allistar directament a les milícies populars, agafant les armes als fronts d'Aragó o de Madrid. Noms com els de la francesa Mika Etchebéhère, que va arribar a comandar una companyia del POUM, o el de nombroses milicianes internacionals anarquistes integrades a les columnes llibertàries, van exemplificar aquest trencament absolut amb l'estatus convencional de la dona. Tanmateix, amb el procés de militarització de l'any 1937 i la creació formal de l'Exèrcit Popular de la República, les autoritats van decretar la retirada de les dones de la primera línia de combat, un fet que va desplaçar el nucli de l'activisme femení internacional cap a la rereguarda i els serveis de suport bèl·lic essencial.

L'àmbit de la medicina i la sanitat de guerra va esdevenir, així, el gran espai d'acció de les brigadistes. Metgesses, infermeres, auxiliars, administratives i conductores d'ambulàncies van transformar de manera radical l'assistència als ferits mitjançant la creació d'una xarxa d'hospitals de campanya coordinada per les Brigades Internacionals, com els coneguts centres de Ontinyent, Benicàssim o Tarancón. Nombroses professionals altament qualificades, moltes d'elles d'origen jueu o exiliades dels seus propis països, van aplicar tècniques mèdiques d'avantguarda en condicions extremes de bombardeigs i manca de subministraments. Infermeres procedents de la Gran Bretanya, els Estats Units, França o els països escandinaus van treballar directament a prop dels fronts de batalla, assumint riscos idèntics als dels soldats i patint captiveri, ferides o la mort en l'exercici del seu deure.

Més enllà de la sanitat, les dones brigadistes van exercir rols crítics en l'aparell polític, cultural i comunicatiu que sostenia la propaganda republicana a l'exterior. Intel·lectuals, periodistes i fotògrafes de prestigi internacional van utilitzar la seva veu i les seves càmeres com a armes de denúncia global. La fotoperiodista alemanya Gerda Taro, que va perdre la vida al front de Brunete l'estiu de 1937, va fixar algunes de les imatges més icòniques de la guerra, mentre que escriptores i periodistes com Martha Gellhorn o l'escriptora britànica Sylvia Townsend Warner van relatar les vivències dels brigadistes per als mitjans internacionals. Així mateix, a les bases d'Albacete i als centres de traducció, desenes de dones van treballar com a enllaços de comunicacions, intèrprets i administratives, garantint la coordinació d'un exèrcit tan divers i poliglota.

Amb el desenllaç del conflicte i l'èxode de la Retirada el 1939, el camí de moltes d'aquestes dones es va endinsar en el drama de l'exili i els camps de concentració francesos com el de Gurs. Per a les brigadistes procedents de països totalitaris com l'Alemanya nazi o l'Itàlia feixista, el retorn era impossible, fet que les va abocar a continuar la seva militància clandestina a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial o a patir la deportació cap als camps d'extermini del Tercer Reich. El llegat de les dones de les Brigades Internacionals és el d'un activisme transfronterer pioner que va unir el combat antifeixista amb l'emancipació femenina, demostrant que la defensa de la llibertat no entenia de fronteres ni de gèneres.