Bulgària
La participació dels brigadistes búlgars a la Guerra Civil espanyola constitueix un dels contingents més actius de l'Europa de l'Est, fortament marcat pel context polític del seu propi país i la influència de la Internacional Comunista (Komintern).
Es calcula que uns 400 búlgars van viatjar de manera clandestina a Espanya per lluitar en defensa de la Segona República. En aquell moment, Bulgària estava governada per un règim autoritari proper a l'Eix, fet que va obligar molts d'aquests voluntaris —la majoria militants comunistes, obrers i estudiants— a organitzar el seu viatge des de l'exili (principalment des de la Unió Soviètica, França o Bèlgica) a través de les xarxes de reclutament de París.
L'aportació més cèlebre dels voluntaris d'aquest país va ser el Batalló Dimitrov. Creat el desembre de 1936 com el batalló número 18 de les Brigades Internacionals, va rebre el seu nom en honor a Gueorgui Dimitrov, el dirigent comunista búlgar que aleshores era el Secretari General de la Komintern. Tot i que el batalló estava format originàriament per voluntaris dels Balcans (búlgars, iugoslaus, grecs i xalant de l'Europa de l'Est), els búlgars hi van tenir un pes polític i organitzatiu molt destacat. Aquesta unitat va lluitar heroicament en combats clau com la batalla del Jarama (on van patir baixes gravíssimes protegint la carretera de Madrid) i la batalla de Brunete.
A més a més dels combatents a les trinxeres, Bulgària va aportar un nombre molt significatiu de personal mèdic i d'infermeria als hospitals de campanya republicans, així com especialistes en telecomunicacions i artilleria gràcies a la formació militar prèvia que alguns havien rebut a l'URSS.
En acabar la guerra el 1939, el destí dels supervivents búlgars va ser tràgic i dispers: en no poder tornar a una Bulgària hostil, molts van acabar reclosos als durs camps de concentració francesos (com Argelers o Gurs). D'altres van aconseguir ser evacuats cap a la Unió Soviètica, on posteriorment s'incorporarien a l'Exèrcit Roig per lluitar contra el nazisme a la Segona Guerra Mundial. No seria fins al final de la conflagració mundial i l'establiment del bloc socialista que els brigadistes van poder tornar a Bulgària, on van ser reconeguts institucionalment com a herois nacionals antifeixistes.