Veneçuela

Els voluntaris veneçolans de les Brigades Internacionals van formar un grup reduït però carregat d'una gran significació política i històrica en la seva lluita contra el feixisme durant la Guerra Civil Espanyola. Per a molts d'aquests joves, la defensa de la Segona República espanyola era una continuació directa de la seva pròpia lluita interna, ja que Veneçuela acabava de sortir a finals de 1935 de la llarga i severa dictadura de Juan Vicente Gómez. A causa de la seva llengua materna, els brigadistes veneçolans van ser integrats de manera general en unitats de parla hispana de la XV Brigada Internacional —on van compartir trinxeres amb altres combatents llatinoamericans i amb el cèlebre Batalló Lincoln nord-americà— o es van allistar directament en unitats regulars de l'Exèrcit Popular de la República. 

Entre les figures més destacades d'aquest contingent es troben noms com el d'Oscar Pantoja Velásquez, qui va marxar cap a Espanya l'any 1937 quan encara no havia complert els vint anys, impulsat per l'ambient de debat polític estudiantil de la Universitat Central de Veneçuela, convertint-se després de sobreviure al conflicte en un testimoni clau de la memòria d'aquella generació. També destaca la trajectòria de Segundo Braña Blanco, la militància del qual va quedar lligada als registres de voluntaris d'origen veneçolà exercint tasques de vital importància com a personal sanitari en els hospitals de campanya instal·lats a la reraguarda de les brigades. La presència d'aquests voluntaris no només va representar un suport de combat a primera línia del front, sinó que va enfortir els llaços de solidaritat internacionalista entre Llatinoamèrica i Espanya, demostrant que la lluita per la llibertat i la democràcia traspassava per complet les fronteres atlàntiques.