Uruguai

Els voluntaris uruguaians de les Brigades Internacionals van constituir un contingent d'entre 50 i 80 combatents que van creuar l'oceà Atlàntic per defensar la Segona República i combatre el feixisme durant la Guerra Civil Espanyola. Malgrat la distància geogràfica, la societat uruguaiana mantenia vincles molt estrets amb Espanya a causa de la forta immigració de l'època, fet que va impulsar una gran xarxa de solidaritat ciutadana a ciutats com Montevideo per enviar aliments, com el cèlebre corned beef, i donar suport al govern legítim. Aquest grup de voluntaris, integrat per perfils molt diversos que incloïen anarquistes, comunistes, obrers, intel·lectuals i militars demòcrates, es va integrar majoritàriament en unitats de parla hispana de la XV Brigada Internacional (com el Batalló Lincoln) o en el si de l'Exèrcit Popular de la República, destacant especialment en tasques tècniques d'alt valor estratègic. 

Entre els noms més cèlebres de la participació uruguaiana destaca l'aviador militar Alberto Etchepare, qui va esdevenir un destacat pilot de caça que va arribar a fer caure diversos aparells de l'aviació feixista, així com Enrique Alberto Boudevin, que va combatre com a sergent al front. Altres combatents reconeguts van ser José Bernardino Gomensoro (conegut popularment com «Bebe»), el capità d'artilleria Martín Alberti o voluntaris de primera línia com Luis Tuya i Ramón Tajes, aquests últims formats com a instructors de tàctiques de guerrilla. La petjada d'aquests voluntaris va ser especialment profunda en fronts sagnants com la batalla del Jarama i la batalla de l'Ebre, on van operar cèlebres mecànics de tancs uruguaians que van resultar essencials. Avui dia, monuments compartits a Morata de Tajuña i plaques commemoratives a Montevideo recorden el sacrifici d'aquests brigadistes com un dels exemples més purs de solidaritat transatlàntica contra l'opressió.