Fabricants (sense especificar)

Els fabricants, obrers industrials i treballadors de tallers van trencar amb el mite romàntic que les Brigades Internacionals eren un col·lectiu format exclusivament per poetes i intel·lectuals. En realitat, prop del 80% dels brigadistes internacionals eren d'extracció obrera, i el contingent de fabricants de manufactures, metal·lúrgics i obrers d'indústries pesants va constituir la veritable columna vertebral de les unitats. 

A diferència dels estudiants o escriptors, aquests professionals de la producció ja disposaven d'una llarga experiència d'organització en sindicats i comitès d'empresa als seus països d'origen (com França, Polònia o el Regne Unit), fet que els va atorgar una gran capacitat de lideratge, disciplina i coordinació en situacions crítiques al front. El seu coneixement del treball amb maquinària de precisió els va convertir en peces molt cotitzades per al manteniment operatiu de l'armament modern que la República importava, moltes vegades defectuós o sense peces de recanvi. 

Així mateix, en l'àmbit de la rereguarda i en estret contacte amb les brigades, el teixit de fabricants locals va ser vital; a Catalunya, la Comissió d'Indústries de Guerra va coordinar més de 500 tallers i fàbriques col·lectivitzades. En aquests espais, els fabricants civils van haver de reconvertir la producció tèxtil o d'automoció per elaborar uniformes, cartutxeres, lones i camions blindats, garantint el subministrament constant d'un exèrcit que, sense el seu coneixement de la producció en massa, s'hauria col·lapsat des dels primers mesos de la guerra.