Electricistes | Lampistes

Els electricistes i lampistes integrats a les Brigades Internacionals i a les unitats tècniques de la rereguarda van exercir com a operaris d'infraestructura crítica, una peça absolutament indispensable per garantir la logística, les comunicacions i la supervivència en els fronts de la Guerra Civil Espanyola. A diferència dels perfils intel·lectuals que sovint han copat els relats històrics, la gran majoria dels voluntaris internacionals eren d'extracció obrera, destacant una gran quantitat de professionals dels sectors de la instal·lació, el manteniment i l'energia vinculats a sindicats europeus com la CGT francesa. Al front, la tasca d'aquests especialistes anava molt més enllà del combat general; eren els encarregats d'estendre i reparar les línies telefòniques de campanya, sovint sota el foc enemic, per mantenir connectats els oficials amb les línies del front, a més de desplegar enllumenat elèctric provisional en búnquers, hospitals de campanya i llocs de comandament. Alguns exemples son Seweryn Kirszenbaum —electricista i militant comunista jueu polonès enquadrat al Batalló Dombrowski— o l'italià Oreste Della Torre, electricista de professió assignat al Batalló Garibaldi de la XII Brigada que va combatre en la defensa de Madrid. Així mateix, els lampistes es van fer càrrec de la gestió, canalització i potabilització de l'aigua a les trinxeres i fortificacions, així com del manteniment mecànic i tèrmic dels combois de transport i de calderes en edificis col·lectivitzats, evitant la propagació de malalties i assegurant la logística diària del subministrament republicà. El seu treball diari combinava l'enginyeria d'emergència amb el perill físic i, de fet, molts d'ells van perdre la vida en acció de guerra, tal com consta en els registres de brigadistes estrangers caiguts, com és el cas del lampista francès Roger Bachat, mort a Corbera d'Ebre durant els preparatius de la sagnant batalla de l'Ebre.