Txecoslovàquia

Els voluntaris txecoslovacs de les Brigades Internacionals van constituir un dels contingents més nombrosos i organitzats d'Europa de l'Est, sumant entre 1.500 i 2.200 combatents que van viatjar a Espanya per defensar la Segona República contra el feixisme durant la Guerra Civil. Tot i que oficialment el govern de Praga mantenia una postura formal de neutralitat i no-intervenció, l'opinió pública, determinats estaments militars i el Partit Comunista de Txecoslovàquia van donar suport actiu a la causa republicana, arribant a facilitar el reclutament clandestí i un flux secret d'armament procedent de les seves potents indústries (com Skoda o Zbrojovka Brno). A nivell organitzatiu, els brigadistes txecoslovacs (en un 66% txecs o eslovacs, acompanyats de minories alemanyes i hongareses de la regió) es van agrupar inicialment en unitats petites com el pelotó d'infanteria Klement Gottwald el desembre de 1936, adscrit a la XIII Brigada. A mesura que avançava el conflicte, es van concentrar especialment en la 129a Brigada Internacional, formant el gruix del Batalló Dimitrov i del cèlebre Batalló T. G. Masaryk (anomenat així en honor al fundador de la República txecoslovaca). A més de la infanteria, van tenir un paper crucial en el cos d'artilleria, operant en unitats pesades com la bateria Karl Liebknecht. La motivació dels voluntaris combinava un profund idealisme antifeixista amb la nítida intuïció que si la República espanyola queia, el seu propi país seria la següent víctima de l'expansionisme nazi, un temor que es va confirmar l'any 1938 amb els Acords de Múnic i la posterior ocupació del seu territori. En acabar la guerra, molts supervivents van patir l'exili en els camps de concentració del sud de França o es van unir a la resistència contra Hitler, passant a la posteritat com a herois d'una lluita internacional unida en la seva publicació conjunta El Voluntari de la Llibertat.