Sozialistische Arbeiterjugend Österreichs (SAO/SAJ) (Joventuts Socialistes Obreres d’Àustria)
La Joventut Obrera Socialista d'Àustria (Sozialistische Arbeiterjugend, coneguda històricament com SAJ o SAÖ), l'organització juvenil de l'il·legalitzat Partit Obrer Socialdemòcrata (SDAP), va tenir una relació de combat profundament heroica i tràgica amb les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola.
L'any 1934, arran de la violenta supressió del moviment obrer per part del règim austro-feixista d'Engelbert Dollfuss, la SAJ va ser oficialment il·legalitzada, i molts dels seus joves militants van ser empresonats o empesos a la clandestinitat absoluta. Quan l'estiu de 1936 va esclatar la guerra a Espanya, les bases de la joventut socialista austríaca van reaccionar immediatament, veient la defensa de la Segona República com la continuació directa de la seva pròpia revolta aixafada a Viena i com l'oportunitat ideal per lluitar amb les armes a la mà contra el feixisme internacional.
Malgrat la destrossa organitzativa i el fet que les cúpules adultes de l'exili socialdemòcrata recomanaven prudència per por al control estalinista dels contingents, desenes de joves militants de la SAJ van organitzar rutes d'evasió clandestines, falsificant passaports i creuant Europa a peu o en tren a través de Txecoslovàquia, Suïssa i França per arribar al centre de reclutament d'Albacete.
A les files de les Brigades Internacionals, l'empremta d'aquests joves socialistes va ser tan potent que el contingent austríac va aconseguir que una de les companyies de metralladores del cèlebre Batalló Onze de Febrer (integrat a la XV Brigada Internacional) portés formalment el nom de Companyia SAJ. Altres membres de les joventuts es van incorporar al Batalló Thälmann (XI Brigada Internacional) o al Batalló Txaixàev (XII Brigada Internacional).
A les trinxeres del Jarama, Brunete, Terol i l'Ebre, els voluntaris de l'SAJ van demostrar una ferma disciplina de combat i un alt esperit de sacrifici, pagant un tribut de sang altíssim amb desenes de joves morts al front. A més, a causa de l'alt nivell cultural de la militància juvenil vienesa de l'època, molts membres de l'SAJ van exercir tasques clau d'enllaç, cartografia, administració i, molt especialment, dins de la xarxa d'hospitals del Servei Sanitari Internacional de les Brigades.
L'epopeia de la SAJ a Espanya va acabar de manera dramàtica: l'any 1938, l'annexió d'Àustria pel Tercer Reich de Hitler (Anschluss) va deixar aquests joves sense pàtria on tornar, ja que el retorn significava l'execució automàtica per alta traïció. En acabar la guerra espanyola el 1939, la pràctica totalitat dels supervivents de la SAJ van ser tancats en condicions deplorables als camps d'internament del sud de França (com Gurs, Argelers o Sant Cebrià); posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, la gran majoria van ser capturats per la Gestapo o lliurats pel règim de Vichy i deportats a camps d'extermini com Mauthausen i Dachau, on gairebé cap va sobreviure. Els pocs membres de la SAJ que van aconseguir escapar d'aquell destí van aprofitar la seva valuosa experiència militar forjada a Espanya per integrar-se en els grups de combat partidista i en la Resistència antifeixista francesa, belga o austríaca en la clandestinitat.