Silèsia

Els brigadistes de Silèsia van aportar un contingent humà singular i altament combatiu a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, marcat per una potentíssima identitat minera i industrial. Aquesta regió d'Europa Central, dividida aleshores entre Polònia (l'Alta Silèsia autònoma) i Alemanya (la Silèsia prussiana), compartia una classe obrera fortament polititzada que veia en la defensa de la Segona República Espanyola una continuació directa de la seva pròpia resistència contra el feixisme i el nazisme. 

La immensa majoria dels voluntaris de la Silèsia polonesa es van integrar a la XIII Brigada Internacional (Brigada Dombrowski), on la seva experiència minera amb explosius els va convertir en sapadors i miners de trinxera vitals, mentre que els silesis de la zona alemanya es van enquadrar majoritàriament a la XI Brigada Internacional (Brigada Thälmann). Junts van participar en combats sagnants en fronts decisius com la defensa de Madrid, Brunete i la batalla de l'Ebre, destacant per una disciplina de ferro i una resistència extrema heretada de la duresa del treball sota terra. El preu que van pagar va ser altíssim en vides humanes, i el destí dels supervivents després de la desmobilització el 1938 va ser profundament tràgic: sense possibilitat de tornar a una Alemanya nazi que els enviaria als camps de concentració, ni a una Polònia que els havia retirat la nacionalitat, molts van acabar reclosos als camps d'internament francesos com Gurs o Argelers, per acabar combatent posteriorment a la Segona Guerra Mundial o caient en mans del Tercer Reich. El seu llegat roman avui com un clar exemple d'antifeixisme transnacional on la identitat de classe va passar per damunt de les fronteres estatals.