Rússia
La participació de voluntaris i efectius soviètics durant la Guerra Civil espanyola va constituir el suport exterior més potent de la Segona República, tot i que va presentar una naturalesa dual molt diferent de la d'altres països. A diferència dels grans contingents obrers europeus, la Unió Soviètica no va enviar milers de ciutadans comuns a les Brigades Internacionals; de fet, el nombre de ciutadans soviètics registrats estrictament com a voluntaris de carrer a Albacete va ser mínim. En lloc d'això, la intervenció del govern de Stalin es va canalitzar de dues maneres: d'una banda, mitjançant el control polític i l'organització de les pròpies brigades a través del Komintern (on sí que es van enquadrar exiliats polítics i quadres comunistes d'origen rus); i de l'altra, a través d'un contingent tancat i secret d'especialistes militars altament qualificats enviats directament per l'Exèrcit Roig, els quals operaven de forma paral·lela a les forces internacionals.
El nucli d'elit d'aquesta intervenció el van formar prop de 2.000 militars, aviadors i instructors professionals soviètics enviats a la Península sota identitats falses i noms de guerra espanyols per camuflar la seva presència. Dins d'aquest contingent secret van destacar especialment 772 pilots d'aviació i 351 tanquistes i oficials blindats, els quals van assumir el control directe del sofisticat armament enviat des de Moscou, com els cèlebres caces «Chatos» i «Mosques» o els tancs T-26. Aquests professionals, juntament amb més de 200 assessors militars i enginyers d'aviació, no només van lluitar a primera línia en batalles aèries i terrestres crucials per a la defensa de Madrid, sinó que van actuar com a instructors clau per dotar l'Exèrcit Popular de la República d'una estructura militar moderna, tot i que molts d'ells van ser posteriorment cridats de tornada a l'URSS a finals de 1938 mesos abans de la caiguda definitiva del front.
En paral·lel a aquests cossos d'elit, el llegat soviètic a la guerra va quedar marcat per una forta controvèrsia política a la rereguarda. A través d'agents de seguretat de l'NKVD (els serveis secrets soviètics) infiltrats en les estructures de les Brigades Internacionals, es va exercir una ferotge vigilància ideològica per assegurar l'ortodòxia estalinista entre els voluntaris estrangers. Aquesta activitat va derivar en purgues internes, persecucions de militants dissidents —especialment anarquistes i membres del POUM— i la creació de centres de detenció clandestins. Malgrat aquest fosc control polític, l'experiència militar obtinguda a les trinxeres espanyoles per part dels aviadors i tanquistes supervivents que van retornar a la seva pàtria va esdevenir un factor tàctic determinant quan, pocs anys després, es van haver d'enfrontar a la invasió del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial.