Panamà

La participació de voluntaris panamenys a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola és un dels testimonis més desconeguts de la solidaritat llatinoamericana amb la Segona República, integrat per un contingent extremadament reduït de combatents. En el context d'un Panamà altament commogut per la contingència espanyola, on intel·lectuals i columnistes locals debatien apassionadament sobre el conflicte com un mirall de les seves pròpies tensions polítiques, un petit grup d'ideals antifeixistes va decidir fer el pas cap a les armes. Com que el contingent era excessivament minso per estructurar una unitat militar autònoma, els voluntaris de Panamà es van dispersar en diferents companyies de xoc segons els seus llocs d'origen i vies de reclutament. Alguns es van canalitzar a través de les xarxes del Partit Comunista de països veïns, mentre que d'altres, que ja residien o estudiaven a ciutats com Nova York, es van acabar enquadrant en unitats de parla anglesa com el Batalló Abraham Lincoln de la XV Brigada Internacional, compartint trinxera amb altres voluntaris de l'istme i de la resta d'Amèrica Llatina. Tot i la manca de biografies individuals profundes en els registres oficials a causa de la freqüent pèrdua de documentació militar d'ultramar, el seu compromís va quedar registrat en les estadístiques globals del conflicte com un fil humà discret però ferm que va unir l'istme centreamericà amb la defensa de la llibertat a les terres d'Espanya.