Iran (Pèrsia)

La implicació de ciutadans iranians (coneguts històricament com a perses) en el suport al bàndol republicà combina el compromís militar individual al front amb un paper diplomàtic clau en el desenllaç de les unitats estrangeres.

El testimoni més cèlebre d'aquesta participació és el de Shapour Bakhtiar, qui dècades més tard esdevindria l'últim primer ministre de l'Iran sota el règim del Sha. Durant la dècada de 1930, Bakhtiar residia a París com a estudiant de dret i ciències polítiques. Mogut per unes profundes conviccions antifeixistes, va decidir viatjar per allistar-se com a voluntari a les Brigades Internacionals. La seva militància a l'avantguarda europea no va acabar aquí, ja que posteriorment es va integrar a la Resistència francesa per combatre l'ocupació nazi.

Més enllà dels combatents individuals, la relació de l'Iran amb el conflicte va adquirir una dimensió institucional rellevant en la fase final de les brigades. Quan el govern de Juan Negrín va ordenar la retirada de tots els combatents estrangers, la Societat de Nacions va constituir una comissió internacional específica per supervisar i certificar aquest procés de repatriació. L'Iran va ser escollit per formar part d'aquest comitè supervisor de tres membres, exercint una tasca diplomàtica conjunta amb França i la Gran Bretanya per gestionar la sortida dels brigadistes del territori espanyol.