Indonèsia

La presència d'indonesis a les Brigades Internacionals és un capítol poc conegut però plenament documentat gràcies a figures com el Dr. Tio Oen Bik i Sumitro Djojohadikusumo.

El cas del Dr. Tio Oen Bik (registrat administrativament com a Daowen Bi) n'és el testimoni més directe. Nascut a Indonèsia el 1906, es trobava a Europa cursant estudis o treballant en l'àmbit de la medicina, moment en què es va integrar en el Partit Comunista de Txecoslovàquia. Mogut pel seu compromís ideològic amb la Komintern, es va traslladar a la Península per exercir com a metge i infermer en els serveis sanitaris de les brigades. Després de la desfeta republicana, va sobreviure a l'internament en els camps de concentració francesos i, posteriorment, a la Segona Guerra Mundial, fins que el 1953 va poder retornar a la seva Indonèsia natal.

En paral·lel, el vincle polític de l'arxipèlag asiàtic amb la resistència antifeixista va tenir un fort component intel·lectual a l'exili. Sumitro Djojohadikusumo, futur ministre d'Economia de la Indonèsia independent, va viatjar expressament a Catalunya per incorporar-se a les línies de combat. Malgrat que la seva edat va impedir que l'acceptessin formalment com a brigadista, va canalitzar el seu suport coordinant xarxes de finançament i suport econòmic a l'estranger.