Suecs

Els brigadistes de Suècia van constituir un dels contingents més nombrosos i organitzats del nord d'Europa, sumant prop de 600 voluntaris (coneguts popularment com els spanienkämpar o lluitadors d'Espanya), una xifra altíssima tenint en compte que el país amb prou feines superava els sis milions d'habitants en aquella època. Malgrat la declaració oficial de neutralitat del govern socialdemòcrata i l'aprovació d'una llei el març de 1937 que prohibia explícitament l'allistament en el conflicte espanyol, el fort arrelament dels moviments obrers, sindicals i antifeixistes va empènyer centenars de mariners, miners, obrers del metall i intel·lectuals a viatjar clandestinament a la Península, creuant la frontera pirinenca a peu i de nit. A Espanya, els voluntaris suecs es van agrupar inicialment amb altres nacionals escandinaus en unitats com el Batalló Thälmann, però el seu pes i cohesió van portar a la creació d'una unitat pròpia emblemàtica: la Companyia Branting, integrada dins de la XI Brigada Internacional, batejada així en honor al prestigiós líder socialista i premi Nobel de la Pau suec Hjalmar Branting. Els voluntaris del país nòrdic van viure combats ferotges i brutals a la línia defensiva del front de Guadalajara, al front del Guadarrama, a Brunete i a la batalla de l'Ebre, deixant-hi un tribut de sang gairebé del 30% del contingent entre morts i desapareguts. 

Un dels exemples més cèlebres d'aquesta solidaritat va ser el jove Bengt Segerson, procedent de Helsingborg, qui va exercir com a comissari polític de la Companyia Branting, esdevenint el vincle clau per mantenir la moral de la tropa en els pitjors moments del setge de Madrid i gestionant les visites al front d'intel·lectuals i polítics nòrdics com Georg Branting. Un altre cas significatiu és el de Per Sjögren, un escriptor idealista que va sobreviure a la cruesa del front i que, igual que molts altres veterans suecs com Kalle Ernstedt o Gösta Andersson, va tornar al seu país a finals de 1938. A diferència d'altres nacionalitats, els brigadistes suecs van ser rebuts inicialment com a autèntics herois a les estacions de Malmö i Estocolm per milers de ciutadans; tanmateix, la posterior vigilància i el control de la policia secreta a causa de la seva militància comunista o socialista van fer que el seu retorn a la vida civil fos molt complex. Lluny de claudicar, molts d'aquests veterans van aprofitar l'experiència militar i de guerrilla adquirida a Espanya per unir-se poc després a les xarxes de la Resistència a la veïna Noruega i a Dinamarca ocupades pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, perpetuant el seu combat contra el feixisme fins a l'últim dia.