Sirians

Els brigadistes de Síria van formar part d'un contingent àrab d'aproximadament un miler de voluntaris que es van allistar a les Brigades Internacionals per defensar la Segona República Espanyola, constituint una de les històries més desconegudes i silenciades de l'antifeixisme mediterrani. Tot i que la propaganda de l'època va invisibilitzar el seu paper (en part per contrarestar l'ús massiu de tropes marroquines per part de Franco), desenes de sirians compromesos políticament van viatjar clandestinament a Espanya, molts d'ells vinculats al Partit Comunista Sirià o a moviments nacionalistes i anticolonials que combatien el mandat francès al Llevant. A causa del control de les autoritats colonials franceses, aquests joves van haver d'escapar cap a Europa a través del Líban o de rutes marítimes fins a Marsella, per després creuar els Pirineus. Un cop a Espanya, per motius lingüístics i organitzatius, la majoria dels sirians es van integrar en la XIV Brigada Internacional (coneguda com la Marseillaise), sota el comandament general de voluntaris francesos, o bé en companyies mixtes de caràcter panàrab on compartien files amb algerians, tunisians i iraquians. Van combatre amb una enorme tenacitat en batalles clau i sagnants com la defensa de Madrid, el front de l'Ebre i la batalla del Jarama, on van patir un índex de baixes altíssim. Per a aquests voluntaris sirians, la participació en la Guerra Civil no era una acció aïllada, sinó un compromís internacionalista directe: entenien que derrotar el feixisme europeu a les trinxeres espanyoles era el camí indispensable per afeblir el poder de les potències colonials i aconseguir la futura independència i emancipació del seu propi poble a l'Orient Mitjà.