Quakers

La presència dels quàquers a la Guerra Civil espanyola recull una de les pàgines més complexes i fascinants de l'ajuda internacional, on el pacifisme institucional va conviure amb profunds dilemes morals individuals que van portar alguns dels seus membres a integrar-se a les Brigades Internacionals. La Societat Religiosa d'Amics (nom oficial d'aquesta comunitat protestant) professa històricament un pacifisme radical i absolut que prohibeix l'ús de les armes. Fidels a aquesta doctrina, les organitzacions oficials quàqueres de la Gran Bretanya i els Estats Units van desplegar el Servicio Internacional de los Amigos Cuáqueros, una xarxa d'ajuda humanitària estrictament neutral i no militar. La seva missió es va centrar a salvar la població civil de la fam i la malaltia, especialment a la rereguarda republicana de Catalunya, València, Múrcia i Madrid. Allà van obrir desenes de menjadors infantils —coneguts com les cantines de la llet— i van finançar hospitals i colònies per a nens refugiats que fugien dels fronts de guerra.

Aquesta acció humanitària va mantenir la seva força durant la "Retirada" de principis de 1939, quan el voluntariat quàquer va acompanyar l'èxode de milers de famílies republicanes cap a la frontera francesa, distribuint roba i queviures per les carreteres i continuant el seu suport vital a l'interior dels precaris camps d'internament del sud de França. De fet, aquest llegat de pau va ser tan profund que, dècades més tard, es va convertir en un dels pilars inspiradors per a la fundació de les Brigades Internacionals de Pau (PBI) l'any 1981.

No obstant això, la realitat humana a peu de camp va ser molt més complexa que les directrius oficials de la institució. En el context històric de la dècada de 1930, molts joves quàquers van patir una profunda crisi de consciència: sentien que la ràpida expansió del feixisme i el nazisme amenaçava el món de tal manera que el pacifisme tradicional ja no era una resposta suficient. Desentenent-se de les recomanacions dels seus líders religiosos —cosa que de vegades els va costar la pèrdua temporal de la condició de membres actius de la comunitat—, diversos quàquers es van allistar individualment a les Brigades Internacionals.

Alguns d'aquests voluntaris, sovint vinculats als moviments obrers d'esquerres o al socialisme als seus països d'origen, van agafar directament el fusell per combatre en unitats de primera línia com el Batalló Britànic o el Batalló Lincoln estatunidenc. D'altres, buscant un equilibri entre les seves conviccions i la urgència de la lluita antifeixista, es van integrar a les estructures d'ajuda de les mateixes Brigades, servint com a metges, infermers, camillers o conductors d'ambulàncies al Servei Mèdic de les Brigades Internacionals o a través de comitès com el Spanish Medical Aid Committee (SMAC). D'aquesta manera, la història dels quàquers a la Guerra Civil espanyola s'escriu a dues bandes: la d'una institució religiosa compromesa a salvar vides des de la neutralitat absoluta, i la d'uns militants individuals que van decidir que la millor manera de defensar la pau futura era combatent el feixisme des de les files brigadistes.