Nicaragüencs

La participació de voluntaris nicaragüencs a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola constitueix un capítol històric tan singular com poc conegut. Tot i la immensa distància geogràfica i el fet que Nicaragua es trobava sota els inicis de la dictadura militar d'Anastasio Somoza García, es calcula que al voltant d'una dotzena de combatents d'aquest país van aconseguir sumar-se a la defensa de la Segona República [docta.ucm.es]. La majoria d'aquests voluntaris no van viatjar directament des d'Amèrica Central, sinó que es van allistar des de l'exili polític o mentre estudiaven a ciutats com París, Nova York o Ciutat de Mèxic, on existien actius comitès de suport antifeixista.

Ideològicament, aquest contingent estava fortament influït pel llegat antiimperialista d'Augusto C. Sandino, integrant la lluita espanyola com a part d'una causa global contra l'autoritarisme i el feixisme. Atesa la seva xifra reduïda, els voluntaris nicaragüencs no van formar cap unitat militar pròpia, sinó que es van dispersar en diversos batallons; aquells que es van allistar a Amèrica del Nord es van integrar majoritàriament al Batalló Abraham Lincoln mentre que d'altres es van incorporar a unitats de parla hispana. Dècades més tard, aquest vincle històric viuria un efecte mirall quan el model de les Brigades Internacionals va inspirar milers de voluntaris d'arreu del món a viatjar a Nicaragua com a «internacionalistes» per donar suport a la Revolució Sandinista.