Morts i desapareguts durant la Guerra Civil
El relat de les Brigades Internacionals s’ha estructurat gairebé sempre al voltant de grans xifres i col·lectius. Sovint es repeteix que uns 35.000 voluntaris de quaranta països van viatjar a Espanya per defensar la Segona República. Tanmateix, més enllà de la narrativa oficial, la realitat de la guerra es compon de trajectòries individuals i de noms concrets enregistrats en passaports, diaris de campanya i fitxes mèdiques d’hospitals de rereguarda. Per a milers d'aquests combatents estrangers, la mort no va anar acompanyada d'una sepultura identificada, sinó de la desaparició en combat lluny dels seus països d'origen.
Morir en un conflicte estranger implicava el risc de caure en l'oblit administratiu i familiar. Molts dels qui van perdre la vida en fronts clau com la Batalla de l'Ebre van ser enterrats de manera precipitada en trinxeres o fosses comunes anònimes. La rapidesa amb què es desplaçaven les línies de front impedia un registre rigorós de les baixes i la notificació pertinent a les famílies a ciutats com París, Londres, Nova York o Varsòvia. Un cop acabat el conflicte, la dictadura franquista va invisibilitzar aquests cossos considerant-los enemics estrangers, mentre que, paral·lelament, els seus països d'origen sovint van rebaixar la memòria d'aquests voluntaris durant el context de la Guerra Freda.
Actualment, la recerca històrica i els arxius estan revertint aquesta situació. Diverses investigacions documentals estan aconseguint identificar i localitzar el lloc exacte de la mort de centenars de voluntaris internacionals. A través de projectes institucionals dedicats a la memòria democràtica, s'està reconstruint de manera minuciosa el rastre de soldats estatunidencs, canadencs, alemanys, austríacs o neerlandesos. A més, els programes d'identificació forense i encreuament de dades permeten que els descendents es registrin en censos de persones desaparegudes per acariciar la possibilitat d'una identificació genètica mitjançant l'ADN.
Gràcies a aquesta tasca de documentació, aquestes identitats estan abandonant els llistats abstractes de baixes militars per ocupar el seu lloc en la història. Avui en dia, els seus noms es graven en memorials o formen part d'espais de record a l'aire lliure, com els itineraris històrics i memorials situats a la comarca de la Terra Alta. Recuperar cadascun d'aquests noms de l'anonimat de les fosses serveix per recordar que sota els uniformes de les brigades hi havia persones amb històries particulars que van decidir desplaçar-se milers de quilòmetres per defensar un ideal en territori estranger.
