Marroquins

Els voluntaris marroquins a les Brigades Internacionals constitueixen una de les paradoxes més fascinants i silenciades de la Guerra Civil espanyola, eclipsada completament pel fet que el Marroc va ser la principal font de tropes colonials mercenàries de Francisco Franco. Mentre que uns 80.000 marroquins van ser reclutats forçosament o com a mercenaris per al bàndol feixista dins dels Regulares, un contingent d'uns 700 a 1.000 brigadistes d'origen àrab, entre els quals hi havia desenes de marroquins, van creuar la frontera en sentit invers per defensar de forma voluntària la Segona República. A diferència dels seus compatriotes del bàndol nacional, la immensa majoria d'aquests brigadistes provenien de la zona del Marroc francès o eren emigrants que s'havien unit al Partit Comunista Francès i a sindicats obrers a la metròpoli, des d'on es van allistar per lluitar contra el feixisme global. 

Dins de l'estructura militar de l'Exèrcit Popular de la República, aquests combatents no es van organitzar en unitats pròpies del Nord d'Àfrica, sinó que es van integrar de manera diluïda en les unitats francòfones, principalment a la XIV Brigada Internacional (la Marseillaise) o directament a les files de la Legió Estrangera Republicana, combatent en fronts decisius com la defensa de Madrid o la batalla de l'Ebre. La seva presència ha estat rescatada gràcies a documentals com Venís de lejos de la directora Amal Ramsis i recerques acadèmiques.

Malgrat el seu enorme sacrifici compromès amb la llibertat, les memòries de brigadistes àrab-marroquins (com les del conegut intel·lectual Najati Sidqi) expressen certa amargor a causa del racisme institucional i els prejudicis que es van trobar en la rereguarda republicana, on la paraula "moro" s'utilitzava de manera generalitzada com a sinònim d'enemic feixista. Amb la derrota de 1939, el seu rastre històric es va tornar tràgic: molts van acabar en els camps de concentració francesos de l'exili, atrapats entre l'oblit d'una República que no va saber contrarestar eficaçment la propaganda colonial de Franco al Nord d'Àfrica i el rebuig del mateix protectorat espanyol en acabar la guerra.