Macedonis
Els voluntaris macedonis a les Brigades Internacionals van formar part del contingent balcànic i iugoslau que va viatjar a Espanya per defensar la Segona República. Tot i ser un grup numèricament discret dins dels prop de 35.000 brigadistes internacionals, la seva participació reflecteix un profund compromís antifeixista estretament lligat a les seves pròpies aspiracions d'alliberament nacional. Durant la dècada de 1930, la regió de Macedònia es trobava fragmentada i sota el rígid control del Regne de Iugoslàvia, fet que va empènyer molts joves estudiants, emigrants econòmics i militants comunistes clandestins a veure la defensa de Madrid com un front comú contra l'amenaça feixista a tot Europa. Organitzats principalment a través del Partit Comunista de Iugoslàvia, van creuar el continent de forma clandestina desafiant els comitès de No-Intervenció.
Un cop a Espanya, els voluntaris macedonis no van formar una unitat militar pròpia, sinó que es van integrar al costat de serbis, croats i eslovens dins de la XIII Brigada Internacional (Dombrowski) i, especialment, en el famós Batalló Đuro Đaković. Amb aquestes unitats van combatre a les línies de foc més dures del conflicte, incloent-hi la defensa de Madrid, la batalla del Jarama, Brunete i la sagnant ofensiva de l'Ebre. Tota aquesta epopeia, plena de testimonis d'internacionalisme pur on es descrivia Espanya com el primer pas per a la llibertat dels Balcans, es troba recollida historiogràficament en obres de memòria com Macedonians in Spain.
Quan les brigades es van dissoldre a finals de 1938, molts van patir l'internament en camps de concentració francesos. Malgrat tot, els supervivents que van aconseguir tornar als Balcans, coneguts amb el sobrenom respectuós de Španski borci (Combatents d'Espanya), van aportar una experiència militar que va resultar vital a partir de 1941, quan es van convertir en els comandants i líders de la resistència partisana contra l'ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial. Avui dia, la seva memòria i els seus registres individuals continuen vius gràcies a bases de dades d'investigació històrica com el projecte Sidbrint de la Universitat de Barcelona.
