Etiòpia
La presència de voluntaris etíops a les Brigades Internacionals constitueix un dels episodis més fascinants, emotius i profunds del conflicte, connectant directament la Guerra Civil espanyola amb el panafricanisme i l'anticolonialisme global. Tot i que numèricament van ser un col·lectiu molt reduït —es calcula que només uns pocs ciutadans etíops van aconseguir arribar físicament a la Península—, la seva implicació va carregar de simbolisme la lluita contra el feixisme, convertint-se en un lema i un motor moral per a molts altres brigadistes de l'afro-diàspora.
La relació dels etíops i la seva causa amb la guerra d'Espanya s'explica a través de tres claus històriques:
La invasió d'Etiòpia (llavors coneguda com a Abissínia) per part de la Itàlia feixista de Benito Mussolini l'any 1935 va ser el preludi directe de la Guerra Civil espanyola. Quan l'exèrcit italià va utilitzar armes químiques i tàctiques brutals per sotmetre la població etíop davant la passivitat i el "no-intervencionisme" de les democràcies occidentals, la comunitat negra d'arreu del món va patir un xoc profund. Per tant, quan el juliol de 1936 es va produir l'aixecament feixista a Espanya, recolzat immediatament per tropes militars enviades per Mussolini, molts activistes van veure les trinxeres espanyoles com la continuació directa i la venjança de la guerra d'Etiòpia. De fet, el lema no oficial dels prop de cent voluntaris afroamericans del Batalló Lincoln (com la infermera Salaria Kea o el comandant Oliver Law) era un claríssim: "This ain't Ethiopia, but it'll do" (Això no és Etiòpia, però ja ens serveix).
Tot i les enormes dificultats per sortir d'una Etiòpia ocupada i desestructurada per la guerra, un grapat d'etíops van aconseguir allistar-se. El perfil més habitual va ser el d'estudiants, intel·lectuals o exiliats polítics vinculats a l'entorn de l'emperador Haile Selassie que ja es trobaven a Europa (sobretot a París o Londres) quan va esclatar el conflicte. Un cop a Albacete, es van integrar de manera dispersa, principalment en unitats de parla francesa o anglesa, aportant en alguns casos l'experiència militar prèvia adquirida durant la resistència contra la invasió italiana al seu propi país. La seva presència a les trinxeres espanyoles tancava un cercle geopolític inaudit: soldats etíops tornaven a enfrontar-se a camp obert, aquest cop a l'oest d'Europa, contra el mateix exèrcit feixista de Mussolini que havia ocupat la seva pàtria.
Més enllà del front militar, la figura d'Etiòpia va ser constantment utilitzada pel comissariat polític de la República per reforçar la moral de la tropa. Els diaris de front de les Brigades Internacionals sovint dedicaven articles a recordar el patiment del poble etíop per traçar un paral·lelisme directe amb els bombardejos que patien ciutats com Madrid o Barcelona, unint sota una mateixa bandera la solidaritat internacionalista i l'antiimperialisme. Per als pocs supervivents etíops, el final de la guerra el 1939 va significar tornar a un exili clandestí europeu fins que, ja en el context de la Segona Guerra Mundial, la derrota definitiva de l'Eix va permetre l'alliberament de la seva terra i el reconeixement històric d'aquella primera avantguarda que va entendre que el feixisme s'havia de combatre a qualsevol racó del planeta.