Islandesos

La representació d'Islàndia a les Brigades Internacionals va ser molt minsa en termes numèrics, ja que només es té constància de la participació directa de tres voluntaris d'aquesta nacionalitat, tot i que es documenten un total de sis islandesos implicats de diferents maneres en el conflicte.

El militant més destacat del grup va ser Hallgrímur Hallgrímsson, un jove vinculat a les Juventudes Socialistas y Comunistas d'Islàndia que havia estudiat a la prestigiosa Escuela Lenin de Moscú. Abans de viatjar cap a la Península, Hallgrímsson ja havia protagonitzat actes de protesta sonats al seu país, com ara liderar l'acció per arrencar una bandera nazi d'un vaixell alemany amarrat al port de Reikiavik. Un cop incorporat a les unitats de combat, va deixar testimoni de la seva experiència bèl·lica abans de morir l'any 1942. Els altres dos brigadistes oficialment registrats van ser Björn Guðmundsson i Aðalsteinn Þorsteinsson, dels quals també es conserva constància administrativa del seu allistament com a combatents. 

Més enllà dels tres voluntaris de línia, la presència islandesa va incloure perfils de caràcter civil o assistencial. Destaca especialment el paper de Gunnar Fredrik Finsen, que va exercir com a metge ajudant en les tasques sanitàries i d'aixecament de l'històric Hospital Sueco-Noruego d'Alcoy, un dels centres mèdics més rellevants de la rereguarda internacionalista. Finalment, les investigacions recollides en fons documentals sobre el conflicte esmenten Björn Franzson, que va actuar de cronista o escriptor seguint els esdeveniments, i un cas obert a la polèmica, el de Vernharður Eggertsson, la filiació militar de l'esquerra del qual fa sospitar als historiadors que també podria haver format part de l'estructura de les brigades a Albacete.