Haitians

La presència de brigadistes haitians a la Guerra Civil espanyola s'enquadra dins del petit però simbòlic grup de voluntaris caribenys i afro-descendents que van viatjar a Espanya, sovint confosos o registrats administrativament sota el contingent de països com França o els Estats Units. Durant la dècada de 1930, Haití vivia sota les seqüeles de la llarga ocupació militar nord-americana (que havia acabat el 1934) i sota governs autoritaris com el de Sténio Vincent, un context que va empènyer diversos intel·lectuals, mariners i activistes d'esquerres cap a l'exili i l'internacionalisme antifeixista. Tot i que no van formar una unitat pròpia a causa del seu nombre molt reduït, els voluntaris nascuts a Haití o de descendència haitiana directa es van integrar principalment en dues grans unitats de la XV Brigada Internacional: el Batalló Lincoln, si feien el salt des dels cercles d'activistes de Nova York (com el barri de Harlem), o la XIV Brigada Internacional (la Marseillaise), si residien a França o provenien de l'àmbit francòfon del Carib. A les trinxeres espanyoles, els brigadistes haitians van viure una experiència pionera d'absoluta igualtat racial i de rang, compartint combat de tu a tu amb soldats blancs i d'altres ètnies, un fet insòlit a l'època si es compara amb la segregació racial estricta de l'exèrcit dels Estats Units o amb el caràcter forçós i colonial de les tropes marroquines de Franco. La seva petjada, tot i que sovint diluïda en els arxius generals del continent americà, s'està recuperant gràcies a estudis moderns sobre la diversitat a les Brigades Internacionals, reivindicant el viatge d'aquests homes que veien en la defensa de Madrid o la batalla de l'Ebre una baula més de la seva històrica lluita per la llibertat i contra l'opressió.