Gal·lesos (Galesos | Gallesos)

Els brigadistes gal·lesos van tenir un paper profundament destacat i singular dins del contingent britànic de les Brigades Internacionals, integrats majoritàriament al Batalló Britànic de la XV Brigada Internacional. Es calcula que prop de 200 voluntaris procedien de Gal·les (un percentatge molt alt en relació amb la seva població), i la gran majoria compartien un mateix origen: eren miners del carbó de les valls del sud de Gal·les (com Rhondda, Cynon i Taff), molts d'ells sindicalistes actius i membres del Partit Comunista o del Partit Laborista. El seu impuls per viatjar a Espanya estava estretament lligat a la seva pròpia realitat social; severament castigats per la desocupació, la pobresa i les dures condicions laborals de la dècada de 1930, veien la lluita del poble espanyol contra el feixisme com una extensió de la seva pròpia lluita de classes a la Gran Bretanya. Malgrat la política oficial de no-intervenció del govern britànic, aquests homes van marxar de forma clandestina cap a la península i van combatre en algunes de les batalles més sagnants de la guerra. Van patir greus pèrdues en fronts històrics com la batalla del Jarama, Brunete i, molt especialment, l'ofensiva de l'Ebre, on va morir el cèlebre comissari polític i miner Harry Dobson. En total, es calcula que entre 33 i 35 gal·lesos van perdre la vida en territori espanyol. Més enllà dels combatents, la solidaritat de Gal·les amb la República va mobilitzar comunitats senceres que recollien fons, aliments i material mèdic, i fins i tot van oferir refugi i llar a més de 200 nens bascos evacuats després del bombardeig de Guernica l'any 1937.