Algèria

Els voluntaris algerians van formar un contingent de prop de 500 combatents dins de les Brigades Internacionals. Aquest grup es dividia principalment entre els treballadors que van viatjar directament des de les ciutats colonials del nord d'Àfrica —com el barri obrer de Bab El-Oued a Alger— i els emigrants que ja residien en nuclis industrials de França com París o Marsella. La gran majoria compartia un perfil obrer amb una forta sindicació a la CGT o militància al Partit Comunista Algerià (PCA).

Per a ells, la lluita no era només contra el feixisme europeu, sinó que estava estretament lligada a la causa anticolonial: consideraven que una derrota de Franco i els seus aliats debilitaria l'imperi francès i obriria el camí cap a la independència del seu propi país. A causa de l'idioma, la majoria es van integrar a la XIV Brigada Internacional (la Marseillaise). Entre les seves figures més cèlebres destaca el comandant Rabah Oussidhoum, originari de la Kabília, que va assolir un gran prestigi militar abans de caure en combat. Després de 1939, aquest col·lectiu va quedar en un doble oblit històric: perseguit pel feixisme a Europa, ignorat per les autoritats colonials i silenciat més tard per la mateixa història oficial algeriana, que va prioritzar el relat de la seva pròpia guerra d'independència.