Danesos

La participació dels brigadistes danesos en la Guerra Civil espanyola va implicar el desplaçament d'un total estimat d'entre 500 i 550 voluntaris cap a Espanya per defensar la Segona República. Aquesta mobilització va ser articulada en gran part per una xarxa clandestina de reclutament organitzada pel Partit Comunista Danès (DKP) i les seves joventuts (DKU) a partir del novembre de 1936, ja que el govern del país havia prohibit per llei la participació ciutadana en el conflicte espanyol. El perfil socioeconòmic d'aquests combatents era majoritàriament homogeni: prop d'un 95% provenia de la classe treballadora (obrers, artesans, mariners i empleats de la construcció) de Copenhaguen i de grans nuclis urbans, motivats pel rebuig al nazisme i per la forta crisi de desocupació de l'època.

Les rutes d'arribada a la península Ibèrica requerien una logística complexa que normalment s'iniciava amb viatges en vaixell o tren cap a França per, posteriorment, travessar els Pirineus a peu o embarcar-se cap a Barcelona. Una de les primeres accions destacades del contingent la van protagonitzar els germans Aage, Harald i Kai Nielsen, obrers de Copenhaguen que l'agost de 1936 van viatjar en bicicleta a través d'Europa per incorporar-se immediatament a la Centúria Thälmann a Catalunya. Un cop es van estructurar oficialment les Brigades Internacionals, la majoria de voluntaris de Dinamarca es van integrar a la Companyia Escandinava de la XI Brigada Internacional (dins del 3r Batalló Ernst Thälmann). D'altres van formar part d'unitats d'artilleria com la Bateria Hans Beimler o la Companyia Martin Andersen-Nexø, batejada en honor al cèlebre escriptor danès. Els soldats van combatre en primera línia als fronts de Madrid, el Jarama, Brunete, Teruel i l'Ebre, mentre que paral·lelament, un grup de dones daneses, com les infermeres Elna Hjort-Lorenzen i Charlotte Møller, van prestar assistència mèdica vital als hospitals de campanya de la rereguarda.

El cost humà per a aquest col·lectiu va ser molt significatiu, ja que prop d'una tercera part dels voluntaris va perdre la vida en combat. Una part dels supervivents va patir captiveri en condicions extremes al camp de concentració franquista de San Pedro de Cardeña (Burgos) abans de ser repatriats l'any 1939. Al seu retorn a Dinamarca, molts dels veterans van patir el rebuig legal de les institucions i, posteriorment, durant l'ocupació nazi del país en la Segona Guerra Mundial, desenes d'ells van ser detinguts per la mateixa policia danesa i tancats al camp de Horserød a causa de la seva militància d'esquerres.