Estats Units d'Amèrica

Els voluntaris dels Estats Units que van lluitar a les Brigades Internacionals van protagonitzar un dels episodis més cèlebres i ideològics de la Guerra Civil espanyola, agrupats històricament sota el nom del Batalló Abraham Lincoln (o la Brigada Lincoln). Prop de 2.800 nord-americans, majoritàriament joves d'entre 20 i 30 anys procedents de grans ciutats com Nova York o Chicago, van viatjar de manera clandestina a Espanya entre 1936 i 1939 per defensar la Segona República. Molts d'ells eren obrers, mariners, intel·lectuals i estudiants marcats per la misèria de la Gran Depressió, fet que els havia empès cap a l'activisme socialista, comunista o anarquista. Per esquivar les rígides lleis de neutralitat de l'administració Roosevelt —que prohibien explícitament viatjar a Espanya i invalidaven els passaports per a aquest destí—, el Partit Comunista dels EUA i els sindicats van ordir una xarxa secreta: els voluntaris sol·licitaven els documents amb l'excusa de fer turisme a França i, una vegada a París, creuaven els Pirineus a peu de nit amb l'ajuda de guies republicans per arribar a la base d'Albacete.

Més enllà del seu compromís antifeixista, la Brigada Lincoln va fer història per esdevenir la primera força militar de la història dels Estats Units totalment integrada i antiracista. En una època en què el mateix exèrcit nord-americà estava rígidament segregat per llei, el batalló va allotjar uns vuitanta voluntaris afroamericans (com la infermera de primera línia Salaria Kea) que compartien trinxera, llit i taula en absoluta igualtat amb els soldats blancs. Aquesta avantguarda social va culminar durant la batalla de Brunete, quan l'afroamericà Oliver Law va ser nomenat comandant de combat de tota la unitat, convertint-se en el primer home negre a liderar oficialment soldats blancs estatunidencs. Integrats dins de la XV Brigada Internacional, els voluntaris d'EUA van actuar com a tropes de xoc en els escenaris més sagnants de la guerra, patint el seu bateig de foc a la Batalla del Jarama (febrer de 1937), on van registrar pèrdues humanes aterridores que van inspirar la cèlebre cançó de trinxera Jarama Valley. Posteriorment, van combatre a Belchite, Terol i a la decisiva Batalla de l'Ebre l'estiu de 1938, deixant un terç del seu contingent (prop de 800 morts) enterrat en sòl espanyol.

El retorn a casa l'any 1939 va estar lluny de ser un reconeixement heroic. Amb l'arribada de la Guerra Freda i la paranoia anticomunista de l'era del macartisme, l'FBI de J. Edgar Hoover els va penjar el cartell d’antifeixistes prematurs, una etiqueta estigmatitzant que els considerava sospitosos i perillosos per haver lluitat contra el feixisme abans que el seu propi país entrés a la Segona Guerra Mundial. Molts dels supervivents van ser inclosos en llistes negres, vigilats estretament, acomiadats de la seva feina o vetats en l'exèrcit oficial, tot i que alguns van aconseguir allistar-se de nou per combatre Hitler a Europa. Malgrat la persecució estatal, la memòria de la Brigada Lincoln ha perdurat com un dels exemples més purs de solidaritat internacionalista i de lluita primerenca pels drets civils i la llibertat global.